Els criteris per a viure i actuar són diferents si ens movem en el pla de la religió o en el de la política. En un pla religiós, la veritat revelada, expressada de manera dogmàtica, esdevé guia moral de l’existència. La política, però, funciona de manera diferent. La participació o no en un govern és una
ERC, des de la seva fundació, ha estat la suma de diferents sensibilitats, de diferents corrents. De bell antuvi, els corrents han estat un tret d’identitat democràtica del nostre partit. Ara bé, una cosa és un corrent i una altra cosa és un tren… Els corrents són entitats reconegudes dins els Estatuts d’ERC (tot i
La reflexió que està obrint la gent d’ERC no és només estratègica, de partit. Hi ha una clau superior, una clau que ens apunta directament a la crisi estructural de l’abstencionisme. Des d’ERC, hem de ser capaços d’anar més enllà del tacticisme, de la picabaralla política o de la política de moviments. Des d’ERC hem
Quinze dies sense escriure, en un sentit més o menys estricte, són molts dies. Han estat quinze dies molt intensos, quinze dies de molta feina de campanya i de molta feina de reflexió, feina de post-campanya. D‘una cosa podeu estar segurs: la dignitat nacional, la dignitat democràtica, continua a ERC. En Jordi Portabella n’ha tornat
Per a tancar una primera visió de la campanya, comparativa d’eslògans. Com sempre, i com abans, només comentaris objectius… Mayol’07. Imma Mayol, alcaldessa. L’ús del Mayol’07 vol recordar a unes eleccions presidencials i la resta de l’eslogan així ho indica. Imma alcaldessa està entre la volada de coloms i l’excés d’autoconfiança. Utilitza’ns. ERC partit del
En la línia del post anterior, ara faré una comparativa canalla de la imatge de campanya dels contendents a l’alcaldia de Barcelona. Com sempre, intentaré ser "objectiu" A nivell d’imatge, els dos grans elements a destacar corresponen, de fet, als dos grans aspirants a l’alcaldia de la ciutat: PSC i ERC. – PSC. Ha optat
Ja sé que direu que sóc un malalt, però no me’n puc estar d’analitzar el més “objectivament” que pugui els sondejos a l’inici de la campanya de les municipals de Barcelona Com sempre, els sondejos s’han d’agafar amb pinces i parlar, de moment, de les tendències que marquen. Faré un comentari telegràfic d’aquestes tendències, a
Gràcies a tots els republicans i independentistes que es molesten a visitar aquest bloc. Gràcies, també… A tots els que, sense ser republicans ni independentistes, visiten aquest bloc i troben alguna cosa interessant, ni que sigui per a estar-ne en contra. Gràcies a tots els que m’heu aixecat el marcador fins a 20.000 i encara
Avui fa un any i un dia que Pasqual Maragall va expulsar ERC del Govern de Catalunya… "Un any i un dia" te ressonància de condemna penal però en el cas que ens ocupa, més aviat té connotacions iròniques. Un any i un dia després, Pasqual Maragall i Mira és ex-president i ERC torna a
La comparació entre alcaldables és objectivament favorable a en Jordi Portabella. I si comparem la resta de candidats de cada llista? Els secretaris d’organització acostumem a tenir una mirada “distorsionada” de la política, bàsicament perquè ens toca “analitzar” sovint els números. En aquest cas, he aplicat aquesta visió “numèrica” per a comparar les llistes que es presenten
Diuen que els nens, els vells i els borratxos sempre diuen la veritat, encara que sigui per raons diverses. Després de les andanades de la setmana passada, podríem afegir-ne una 4a categoria… L’ex-president de la Generalitat, Pasqual Maragall, s’ha despatxat a gust. La veritat, feia temps que no sentíem tantes i de tant grosses en tan poc
Part del descrèdit de la política (i de la classe política) rau en una malaltia anomenada electoralisme. Aquesta patologia té diferents versions, totes coincidents en el mal ús dels períodes electorals. L’anunci del candidat Hereu (utilitzant el seu càrrec d’alcalde) del retorn del castell de Montjuïc a la ciutat n’és un cas paradigmàtic. La diferència
Ja hem tingut el primer "round" de la precampanya amb el debat dels 5 alcaldables en desconnexió a TVE. El primer debat televisat de les municipals de Barcelona ha servit només per a escalfar motors. A banda de la pèssima conducció del debat per part de Lorenzo Milá (els telenotícies engagé se li donen millor, la
Els independentistes som gent d’ordre. I no es tracta de cap acudit dolent… Amb aquest tema no m’agrada fer acudits. Ni que siguin bons. Els independentistes som gent d’ordre, perquè som gent que volem construir un futur de llibertat individual i col·lectiva i, en això de les construccions, l’ordre és fonamental. Ahir, fa 76 anys
En relació al meu post sobre les 3 vies d’accés a la independència… Me n’havia deixat una. La ridiculista.