Les repercusions del "gran debat" d’ahir nit em confirmen el que ja sospitava. El nacionalisme espanyol existeix, però no té lideratges. I el catalanisme? El nacionalisme espanyol és la ideologia transversal que comparteixen les dues grans forces polítiques estatals. El nacionalisme espanyol té un estat al seu servei i la connivència dels grans grups empresarials
Arriba l’hora de la veritat. El diumenge 9 de març, la ciutadania dels Països Catalans hem de fer arribar una veu forta i clara a les Corts Espanyoles. Ens hi juguem, -com sempre-, els "quartos". En aquestes eleccions, els catalans i les catalanes ens hi juguem "els quartos". En primer lloc, de forma literal. La
Aquesta discussió mediàtica, iniciada per CiU a Catalunya, seguida amb interès pel PSC als grans ajuntaments metropolitans, i repressa pel PP i el PSOE a nivell d’Estat, amaga dues perversions… La primera perversió és la voluntat encoberta de substituir el sistema parlamentari per un sistema presidencialista. En tot cas, si hi ha forces polítiques que
Al País Basc conviuen dos processos: un procés de pau i un procés de guerra. I la línia divisòria no és la línia nacional. Acabo de sentir amb preocupació la notícia de la detenció de la mesa nacional de Batasuna, ordenada pel jutge Garzón. El contrast entre aquesta actuació i la proposta del Lehendakari Ibarretxe
Cada matí en Josep Cuní llança una interpelació a la ciutadania catalana des de la seva trona mediàtica, esperant resposta sms. Ja sabeu; allò de matins.si o matins.no… I la d’avui o està mal formulada o no pot ser més demagògica: "Creus que els polítics catalans s’han implicat poc amb les seleccions catalanes?" La resposta
Ahir llegia unes declaracions d’un polític català que afirmava clarament: "el sobiranisme se li’n refot a la gent, el que vol la gent és que arreglem els seus problemes"… I aquesta vegada no era el Sr. Daniel Sirera, màxim dirigent de la delegació catalana del PP. Aquesta vegada era el líder "nacionalista" Josep Antoni Duran i
Dissabte deixava la ciutat dels electrògens per a buscar una mica de tranquilitat a la Costa Daurada. Per evitar problemes, lògicament, no vaig agafar el tren. Vaig agafar el meu cotxe i… Ahir vaig anar de Barcelona a Cambrils en 2 hores i mitja. És clar que, si hagués anat per l’autopista hauria trigat 4
Fa poc un amic m’ha enviat el resum d’un llibre en el qual s’estableix una classificació dels humans en 4 tipologies: intel·ligents, bandits, desgraciats i estúpids. Feu-ne una lectura aplicada a la vostra realitat i descobrireu la profunditat de l’anàlisi i la gravetat del tema. Carlo M. Cipolla, en el seu llibre "Allegro ma non
Diuen que els nens, els vells i els borratxos sempre diuen la veritat, encara que sigui per raons diverses. Després de les andanades de la setmana passada, podríem afegir-ne una 4a categoria… L’ex-president de la Generalitat, Pasqual Maragall, s’ha despatxat a gust. La veritat, feia temps que no sentíem tantes i de tant grosses en tan poc
Els moralistes pretenen dictar normes de comportament per als altres. En la majoria de casos, els moralistes són els primers a no viure d’acord amb els seus principis morals. De gent d’aquesta mena en trobem a tots els temps i a tots els llocs. Abans, els havíem anomenat sofistes, fariseus o hipòcretes. Ara, en diem
Hi ha forces polítiques que tenen, com a única virtut, la pràctica del màrqueting polític. La seva tècnica favorita és l’apropiació en exclusiva de marques "atractives". Llegeixo amb emoció la notícia de que un centenar de dones d’ICV, a l’entorn del corrent Dones amb Iniciativa, han presentat fa poc un "Pla Estratègic per a la
Alguns blocaires han obert ja fa temps una reflexió sobre la pràctica de l’insult i la difamació en els fórums de debat a la xarxa. Jo m’hi vull afegir des de la meva doble condició, de productor d’opinió i de receptor d’insults. El debat sobre els límits de la llibertat d’expressió està més obert que
Miquel Iceta ha situat l’independentisme en el món de la ficció. Cal anar amb compte amb una diferenciació categòrica entre ficció i realitat. Sense anar més lluny, el que per a Jules Verne era ficció decimonònica, ha esdevingut realitat quotidiana en el segle XXI. El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha contraposat el
El Sr. Barbeta de Can Godó ha posat de moda una nova modalitat d’anàlisi política: l’astronomia republicana. Ja era hora que la ciència entrés en el món de la política! Aquest cap de setmana estem assistint a la posada de llarg d’una modalitat nova d’anàlisi política: l’astronomia republicana. En el meu cas, físic de formació
Avui ha tingut lloc la 10a Nit de l’Esport de Catalunya i el Barça ha estat guardonat com el millor equip de la temporada. La nova legislatura, obre una nova temporada política i la lluita pel premi al "millor equip". S’admeten apostes… Govern i oposició estan acabant de definir els seus equips per a jugar