Republicans i Independentistes
Bloc personal de Carles Macian
Hi ha forces polítiques que tenen, com a única virtut, la pràctica del màrqueting polític. La seva tècnica favorita és l’apropiació en exclusiva de marques "atractives".
Llegeixo amb emoció la notícia de que un centenar de dones d’ICV, a l’entorn del corrent Dones amb Iniciativa, han presentat fa poc un "Pla Estratègic per a la feminització d’ICV a nivell nacional". Em sembla una iniciativa encomiable, que comparteixo plenament, però que em planteja una sèrie de reflexions més aviat inquietants. La primera i més clara és: "els feia falta?"
ICV es presenta socialment com el pol de les esquerres plurals i transformadores, les esquerres "de debò". Dins aquest eix, destaquen tres colors: el roig, el verd i el violeta. El roig, dels moviments socials i sindicals. El verd del moviment ecologista. El violeta del moviment feminista. Com ja sospitava, aquesta qüestió dels colors no deixa de ser un tema de màrqueting, que no respon tant a la realitat de la seva pràctica política com a la necessitat de generar una marca "comprable" per a uns sectors socials que necessiten una força política "de consum fàcil".
ICV és violeta, però no té cap consellera al govern de Catalunya. ICV és verda, però qui posa plaques solars als edificis públics de la ciutat de Barcelona és en Portabella, quan rehabilita mercats o interiors d’illa. ICV és roja, però lidera la "repressió" contra el moviment okupa o dirigeix el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona des de fa més molts anys, amb un èxit constatable cada diumenge a la secció immobiliària de la Vanguàrdia. Tot i així, ICV és una marca fantàstica. És una marca política que pots "consumir" sense perills, que et fa sentir millor, més d’esquerres, més sostenible i més feminista que ningú. Encara que, després de comprar-la, vegis que està buida per dins i que no és ni la més ecologista, ni la més feminista ni la més "antisistèmica".
S’ha de reconèixer, però, què són uns experts dels màrqueting. De fet, és l’única matèria en la qual són experts ja que, a nivell de gestió, de programa o de rigor polític, no estan a la primera fila. Si els vells militants del PSUC aixequessin el cap, se’n farien creus de com el seu PSU ha passat de ser "el partit" rigorós, ideològic i estructurat que era a ser una marca simpàtica i resultona. Segurament, els vells comunistes li farien l’autocrítica al company Saura i a la companya del company Saura. Sense manies.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Carles,
felicitats pel bloc, m’he fet un asidu a ell, i estic força d’acord en moltes de les coses que hi expreses (sempre amb matisos). Però en aquest post hi estic 100% d’acord. Jo també vaig caure un dia en comprar aquesta marca, sort que em vaig adonar ràpidament que quan la vaig obrir semblava en Zapatero: Paraules, no fets.