He trobat al You Tube un parell de vídeos del rotllo, però diferents… Per primera vegada em trobo amb una imatge moderna, fresca, atractiva i intel·ligent de l’independentisme. Feu-ne vosaltres mateixos la comprovació: http://www.youtube.com/watch?v=DkpSz-GhsgQ http://www.youtube.com/watch?v=1vtY2dOjjFk
La nostra causa és la causa de la democràcia. El nostre front ha de ser el front democràtic. Sense llibertat nacional, sense dret a l’autodeterminació, no hi ha democràcia. La línia divisòria no és la llengua, ni el sentiment nacional. La línia divisòria és la radicalitat democràtica. Cada cop tinc més clar que s’està produint
Les forces polítiques amb sentit d’estat han de ser capaces de concertar estratègies en tots aquells àmbits que són d’interès nacional. Aquesta és la lliçó del PP i del PSOE. A casa nostra ens queda molt per aprendre… En els països normals, les forces polítiques majoritàries acostumen a acordar estratègies en aquells temes anomenats "d’Estat",
Un dels handicaps del moviment catalanista, en general, i del sobiranisme en particular, és el seu substracte "religiós". Ara bé, sembla que alguns dels seus representants, estan optant per una crítica nietzschiana, almenys pel que fa a les formes…. La política i la religió són fenòmens sociològics diferents, tal i com argumentava en el meu post "Política
700.000 persones es manifestaven pel dret a decidir. Jo hi vaig ser, col·laborant amb el servei d’ordre. Jo hi vaig ser, sabent perfectament perquè hi anava i que hi reivindicava. Com la resta dels 700.000 assistents! La manifestació del passat dissabte 1 de desembre és la primera gran manifestació obertament independentista que ha tingut lloc
En política, no sempre és fàcil mantenir una posició equànime, objectiva, davant els fets. L’impacte mediàtic del resultat de la Conferència Nacional d’ERC que es va celebrar ahir n’és un exemple… Jo vaig estar present en les prop de 4 hores que van durar els debats, votacions i conclusions de la Conferència Nacional d’ERC que
Un breu apunt citant l’escriptor Albert Sánchez Piñol i la seva brillant diferenciació entre el nacionalisme i el catalanisme. Fa pocs dies, a la tertúlia del programa del Bassas, a Catalunya Ràdio, l’escriptor Albert Sánchez Piñol feia referència a una cita, més o menys apòcrifa, del director de cinema Woody Allen. Segons sembla, quan algú
De tant en tant faig una passejada pels blocs que escriuen gent d’altres partits polítics. Com a fruit d’aquestes passejades, vull fer una mica d’autocrítica sobre els continguts de la blocosfera independentista. La gent del rotllo independentista (i en general passa el mateix amb altres versions descafeïnades del catalanisme) tenim una tendència a parlar sempre del
Malgrat que comparteixi projectes i il·lusions, hi ha gestos que no puc fer meus. Els respecto, però no els comparteixo. És una qüestió d’actitud. La política és una activitat humana que va més enllà del debat ideològic o de la concreció de les propostes. Per a mi, en el moll de l’ós de la política
Els processos d’alliberament nacional dels bascos i dels catalans tenen, ara per ara, poques semblances, deixant de banda que els estats "adversaris" són la mateixa parella tradicional, França i Espanya. D’entre les moltes diferències que tenim en voldria destacar tres. Dijous passat vaig estar a Bilbao en una jornada de treball amb el meu homòleg
La política catalana està plena de contrasentits "curiosos"… – El PSC té els pitjors resultats de la seva història en el mateix moment que acumula el màxim poder institucional… – CiU guanya per vots dues eleccions seguides i es queda a les portes de totes les grans institucions del país… – Una força política independentista
Si hi ha un debat intern a ERC que em cansa especialment és aquest… ERC aplega gent d’orígens i tendències molt diverses, ideològicament parlant. Dins ERC s’aplega gent republicana i gent que no n’és tant, fins i tot podríem trobar gent d’un ampli ventall ideològic: socialistes (marxistes o no), llibertaris, liberals i, fins i tot,
L’Espanya federal, respectuosa amb la pluralitat nacional, cultural i lingüística de la Península Ibèrica és, de fet, inexistent. Els independentistes ho havíem dit sempre, fins i tot quan el darrer mandat vam fer l’exercici d’estendre-hi la mà. Amb la decisió d’ahir, lliurant el govern de Navarra a la dreta espanyolista i reaccionària, el PSOE estén el certificat
Encara que sembli una tautologia, aquest aforisme hauria de ser la brúixola del Pla Estratègic per a la Independència En el darrer post m’he dedicat, simplement, a obrir debats. Cadascun d’aquests debats mereixerien una sèrie sencera de nous posts, amb els seus comentaris més o menys benintencionats. De fet, per a cadascun dels 5 debats
Ara sembla que alguns només estiguin interessats en el debat tàctic, -de vol gallinaci- que es pot resumir en aquella clàssica qüestió de la política madrilenya: "¿Que hay de lo mío?" És el debat que interessa als que només pensen en congressos extraordinaris o en postular-se com a candidats imprescindibles. A l’independentisme només li pot