Republicans i Independentistes

Miquel Iceta ha situat l’independentisme en el món de la ficció. Cal anar amb compte amb una diferenciació categòrica entre ficció i realitat. Sense anar més lluny, el que per a Jules Verne era ficció decimonònica, ha esdevingut realitat quotidiana en el segle XXI.

El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha contraposat el catalanisme (sic) del PSC amb "el model gemegant derrotista i de resultat incert" de CiU i  "la ficció independentista, que proposa la fugida com a solució i que ningú vol" d’ERC, suposo!

Bé, són paraules clares i contundents, les que fa servir el senyor Iceta per a referir-se als altres projectes polítics majoritaris a Catalunya. Uns projectes polítics, els de CiU i ERC que comparteixen una idea de base, transversal, amb el projecte socialista, sigui en versió PSC o ICV-EUiA, que és el catalanisme, amb els diferents accents i matisos que cadascú li acaba posant. Potser aquestes afirmacions ens haurien semblat més "normals" en boca d’algun dirigent popular o d’algun mamporrero boadellista. Però no, -si no ho hem sentit malament-, les ha dit, clares i "catalanes", el senyor Iceta.

Potser, en lloc de dedicar-nos a la ficció identitària, ens hauríem de dedicar a parlar de les polítiques socials i econòmiques que preocupen als catalans i a les catalanes, independentment del seu origen ètnic o de la llengua que parlin. Segur que el senyor Iceta està d’acord amb aquest plantejament, gens derrotista i gens escapista de la realitat.

És per això que el senyor Iceta compartirà amb mi que els temes que realment preocupen els nostres conciutadans són, entre d’altres, el mal funcionament de les Rodalies de RENFE, la possibilitat que l’aeroport del Prat resti en la segona divisió europea, que el finançament de la Generalitat sigui insuficient per a executar les polítiques socials que necessitem, especialment per a redimensionar els serveis públics que han d’atendre la població nouvinguda, tot facilitant la seva integració social a Catalunya i l’enfortiment de la nostra cohesió social. Fins a aquest punt, Sr. Iceta, ha trobat essencialisme identitari en algun d’aquests problemes?

Estic segur que convindrà amb mi, senyor Iceta, que aquests temes no formen part de la ficció i plantejar-los no ens porta al derrotisme. Estic segur que compartirà amb mi, sense matisos, que aquestes són les preocupacions reals de la nostra gent i que aquests són els reptes que, com a responsables del govern de Catalunya, hem d’afrontar sense fugir d’estudi.

Potser el que realment ens caldria, -si volem donar resposta a aquests reptes-, és acabar d’una vegada per totes amb la ficció política més gran de totes les ficcions que es fan i es desfan que no és altra que el suposat federalisme del PSOE. Potser, senyor Iceta, des de dins del Comitè Federal del PSOE podrien aconseguir que aquest federalisme deixés de ser el què és ara, una trista ficció, i ens omplís de felicitat fent que fos una pràctica política real.

Senyor Iceta, imagini’s amb quina petitesa em podria acontentar políticament a mi, que sóc un independentista irracional i escapista. Segur que està a les seves mans.

Vagi per endavant la meva eterna gratitud.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!