De tant en tant faig una passejada pels blocs que escriuen gent d’altres partits polítics. Com a fruit d’aquestes passejades, vull fer una mica d’autocrítica sobre els continguts de la blocosfera independentista. La gent del rotllo independentista (i en general passa el mateix amb altres versions descafeïnades del catalanisme) tenim una tendència a parlar sempre del
Ara fa un any penjava el meu primer post en aquest bloc. La criatura ja té un any i n’ha passat de tots colors… El 27 de setembre de 2006, a les 19:18, vaig penjar el meu primer post en el meu primer i, per ara, darrer dietari electrònic. Les estadístiques d’aquest primer any de
Malgrat que comparteixi projectes i il·lusions, hi ha gestos que no puc fer meus. Els respecto, però no els comparteixo. És una qüestió d’actitud. La política és una activitat humana que va més enllà del debat ideològic o de la concreció de les propostes. Per a mi, en el moll de l’ós de la política
Els processos d’alliberament nacional dels bascos i dels catalans tenen, ara per ara, poques semblances, deixant de banda que els estats "adversaris" són la mateixa parella tradicional, França i Espanya. D’entre les moltes diferències que tenim en voldria destacar tres. Dijous passat vaig estar a Bilbao en una jornada de treball amb el meu homòleg
Encara no sabem del cert si s’acabarà jugant el Catalunya-Estats Units del proper 14 d’octubre. Però si una cosa està clara és que el govern de Catalunya ha actuat en aquest tema amb dues actituds pròpies d’un govern sobirà: fermesa i normalitat. La lluita pel reconeixement internacional de l’esport català continua sent un dels objectius
La política catalana està plena de contrasentits "curiosos"… – El PSC té els pitjors resultats de la seva història en el mateix moment que acumula el màxim poder institucional… – CiU guanya per vots dues eleccions seguides i es queda a les portes de totes les grans institucions del país… – Una força política independentista
Cada matí en Josep Cuní llança una interpelació a la ciutadania catalana des de la seva trona mediàtica, esperant resposta sms. Ja sabeu; allò de matins.si o matins.no… I la d’avui o està mal formulada o no pot ser més demagògica: "Creus que els polítics catalans s’han implicat poc amb les seleccions catalanes?" La resposta
Ahir llegia unes declaracions d’un polític català que afirmava clarament: "el sobiranisme se li’n refot a la gent, el que vol la gent és que arreglem els seus problemes"… I aquesta vegada no era el Sr. Daniel Sirera, màxim dirigent de la delegació catalana del PP. Aquesta vegada era el líder "nacionalista" Josep Antoni Duran i
Si hi ha un debat intern a ERC que em cansa especialment és aquest… ERC aplega gent d’orígens i tendències molt diverses, ideològicament parlant. Dins ERC s’aplega gent republicana i gent que no n’és tant, fins i tot podríem trobar gent d’un ampli ventall ideològic: socialistes (marxistes o no), llibertaris, liberals i, fins i tot,
De nou a casa. 21 dies de desconnexió de la feina, de la política, d’internet i del soroll dels electrògens. Tot el que és bo s’acaba… Temes per a uns quants apunts "post-vacacionals": – Xirinachs. – Jo també he anat tota la vida de vacances al "pueblo", Sr. Puig. Sóc un bon català? – Vigilem
Dissabte deixava la ciutat dels electrògens per a buscar una mica de tranquilitat a la Costa Daurada. Per evitar problemes, lògicament, no vaig agafar el tren. Vaig agafar el meu cotxe i… Ahir vaig anar de Barcelona a Cambrils en 2 hores i mitja. És clar que, si hagués anat per l’autopista hauria trigat 4
L’Espanya federal, respectuosa amb la pluralitat nacional, cultural i lingüística de la Península Ibèrica és, de fet, inexistent. Els independentistes ho havíem dit sempre, fins i tot quan el darrer mandat vam fer l’exercici d’estendre-hi la mà. Amb la decisió d’ahir, lliurant el govern de Navarra a la dreta espanyolista i reaccionària, el PSOE estén el certificat
Encara que sembli una tautologia, aquest aforisme hauria de ser la brúixola del Pla Estratègic per a la Independència En el darrer post m’he dedicat, simplement, a obrir debats. Cadascun d’aquests debats mereixerien una sèrie sencera de nous posts, amb els seus comentaris més o menys benintencionats. De fet, per a cadascun dels 5 debats
Ara sembla que alguns només estiguin interessats en el debat tàctic, -de vol gallinaci- que es pot resumir en aquella clàssica qüestió de la política madrilenya: "¿Que hay de lo mío?" És el debat que interessa als que només pensen en congressos extraordinaris o en postular-se com a candidats imprescindibles. A l’independentisme només li pot
Fa poc un amic m’ha enviat el resum d’un llibre en el qual s’estableix una classificació dels humans en 4 tipologies: intel·ligents, bandits, desgraciats i estúpids. Feu-ne una lectura aplicada a la vostra realitat i descobrireu la profunditat de l’anàlisi i la gravetat del tema. Carlo M. Cipolla, en el seu llibre "Allegro ma non