Republicans i Independentistes

Avui, la militància republicana de Barcelona ha ratificat per una aclaparadora majoria la llista municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona. Tenim el millor candidat, tenim les millors propostes i, a partir d’avui, tenim el millor equip per a governar la ciutat.

Aquest matí de diumenge la Federació de Barcelona d’ERC ha celebrat el seu 36 congrés regional a la Biblioteca Jaume Fuster, a la Vila de Gràcia. Abans que cap de les altres forces polítiques hagi pogut concloure aquest procés, els independentistes ja tenim a punt tota la maquinària per afrontar unes eleccions municipals que seran crucials per a la nostra ciutat.

Malgrat que el cicle polític iniciat amb el referèndum de l’Estatut no està sent el més favorable, des d’ERC-Barcelona afrontem el repte convençuts que tenim a les nostres mans l’oportunitat d’obtenir un resultat excel·lent, un resultat que rellanci cap amunt l’independentisme al cap-i-casal i sigui punta de llança per a la resta de la nació. Aquesta seguretat no és fruit de l’autoengany. Estem convençuts, i no només nosaltres, que tenim el millor candidat, les millors propostes i, a partir d’avui, la millor llista.

En Jordi Portabella és l’alcaldable que té un millor coneixement de la ciutat i és l’únic que presenta un model de ciutat propi, nou i capaç de donar resposta als reptes que tenim plantejats. Però a banda d’aquesta valoració personal, que podria ser titllada de partidista, els mitjans de comunicació ens l’estan confirmant de manera recurrent. Ja fa temps que en Jordi Portabella va assolint els millors índexs de valoració entre tots els actuals alcaldables. I aquest fet té un doble mèrit. D’una banda, perquè aquest indicador integra, també, les valoracions extremadament negatives que els votants del PP fan dels candidats republicans i, d’una altra banda, perquè està combinat amb un grau de coneixement de la ciutadania clarament superior al de la Imma Mayol, l’Alberto Fdez-Díaz i al del propi Jordi Hereu.

Els independentistes també som campions en el terreny de les propostes. Fins ara, cap de les altres 4 forces polítiques del consistori ha estat capaç d’articular un discurs polític que pugui competir amb el nostre. Tenim un PP que fa servir un llenguatge franquista per a fer propostes de mà dura i segregació social, en la línia Bush-Sarkozy.  Un PP que no deixa de ser una núvia desitjada per CiU, tot i que algun dia la núvia sigui ICV o el mateix PSC. Tenim, doncs, una primera força de l’oposició desorientada, que és socialdemòcrata i sobiranista els dilluns, dimecres i divendres i democristiana i regionalista els dimarts, dijous i dissabtes. I, a més a més, amb una incapacitat manifesta de fer cap proposta novedosa per a la ciutat, més enllà d’apuntar-se a alguna reivindicació veïnal de forma cojuntural. A les bancades de les esquerres, el panorama millora però no gaire. Ni Mayol&Saura SL ni els Hereus de PSC SA, estan fent cap aportació novedosa al debat polític. Els ecosocialistes porten dirigint el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona des de fa més de 8 anys i no han sabut fer polítiques de defensa d’un habitatge accessible. Això sí, ara que s’acosten les eleccions, la Imma es torna a posar la caçadora texana i les abarques menorquines per a dir que estima els okupes, que està contra la guerra de l’Irak i que no és més sostenible perquè és impossible. Tot plegat, poca credibilitat i nul·la novetat. I per la banda socialista, l’entorn del Sr. Hereu està vivint una batallà ideològica entre els defensors de l’accent social i els defensors de l’accent policial. I sembla ser que han guanyat aquests darrers.

Els republicans som també els que presentem la millor llista. Ara per ara, som els únics que l’hem completat, però tenim referències de per on van els trets de les altres llistes i, la veritat, no hi haurà color. No entro a valorar els noms de l’extrema dreta, ja sigui popular o boadellista. Només dir quatre coses de les altres forces polítiques, les de tradició democràtica. La llista convergent serà, tristament, una llista feta per a substituir a Xavier Trias. Una llista feta des de l’aparell, -que es reserva els millors llocs-, per a preparar-se per al relleu d’en Trias al capdavant de l’oposició municipal. O la llista socialista, cada cop més una llista PSOE i menys una llista PSC.

La llista d’ERC, en canvi, és una llista potent, que combina la repetició de l’equip actual amb la incorporació de nous valors, tant interns com independents. En aquest operació destaca el segon lloc de la llista per a l’Ester Capella, actualment membre de la plataforma Ciutadans pel Canvi, una persona amb una qualitat professional i personal de primer nivell i amb una trajectòria política de compromís social i nacional fora de tot dubte. I també, la incorporació en un lloc amb possibilitats d’elecció d’una dirigent veïnal de reconeguda significació, la Trini Capdevila, presidenta de l’AVV de l’Esquerra de l’Eixample i dirigent de la Plataforma de l’AVE pel litoral o, en un lloc menys rellevant, la incorporació d’en Salvador Barrau, president de l’AVV del Coll i ex-membre de l’executiva local de CiU a Horta-Guinardó.

Com diu el president Montilla, fets i no paraules. La llista d’ERC és una llista de fets i no de paraules. Una llista que aposta per l’obertura cap a la ciutadania, cap als sectors professionals i els moviments socials, i no només com a element decoratiu. Una llista que aposta per la paritat de debò, incorporant 5 dones entre els 10 primers llocs, 3 entre els 7 primers i fixant una dona independent de reconegut prestigi per al número 2. Una llista amb 3 candidats menors de 40 anys entre els 6 primers. Una llista amb gent preparada, amb persones properes a la ciutat. Una llista de futur.

Només ens restar fer allò que més bé sabem fer. Una bona campanya.

Us hi esperem a tots.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!