Aquest divendres, més de 80 companys i companyes del partit a Barcelona ens vam trobar en una jornada de treball. Ja sé que això no tindrà espai als mitjans, però deixeu-me que us ho expliqui. Divendres 21 ens vam aplegar 80 militants d’ERC-Barcelona per a elaborar el pla de treball 2008-2012 de la Federació. Cap
Els partits són els instruments amb què es dota la societat per a vertebrar la formació de la voluntat política. Un partit hauria d’estar sempre en campanya, amb el múscul de l’organització tensat, el cervell bullint de propostes i el cor atent als batecs de la gent. Ahir dimecres, es va reunir per primer cop
Acabo d’arribar a casa després de tancar el recompte de les eleccions a la Presidència de la Federació de Barcelona i fer un entrepà amb uns quants companys. Estic content. Molt content. I no només perquè ha guanyat clarament l’Oriol Amorós, un bon amic i un bon president del partit a Barcelona… Estic content perquè
Una de les raons del descrèdit dels partits polítics és l’exteriorització dels conflictes interns. Mentre dins ERC n’hi ha que pensen en segones voltes de congressos perduts o en l’assalt al palau del tzar, els electors es miren les butxaques i pateixen pel seu lloc de treball.Aquesta obsessió per la baralla interna ens aïlla de
En política, no ets res si no ho ets des d’una convicció ètica. Per a un republicà, la política és, abans que res, ètica: tant personal com col·lectiva. Aquesta setmana, ERC-Barcelona podria donar un exemple de com l’ètica, tan la personal com la col·lectiva, és el millor instrument que té una organització política per recuperar
La candidatura a la presidència d’ERC- Barcelona encapçalada per Oriol Amorós, Barcelona Oberta, presenta 106 propostes per a aconseguir que el partit, a Barcelona, treballi amb rigor per ser la punt de llança de l’independentisme dels Països Catalans. Et presento una selecció de les més destacades, sota el meu punt de vista: – Escollir el
En democràcia, les regles del joc han d’estar ben escrites i ser compartides per tothom. Però amb això no n’hi ha prou, cal acceptar la voluntat de la gent, manifestada a través del vot i vehiculada a través dels seus representants polítics. La política del “tot s’hi val” pot arribar a xocar amb la norma
La plena sobirania és un objectiu compartit per una majoria cada cop més gran de catalans i catalanes. Un estudi del Cercle d’Estudis Sobiranistes fa una estimació del suport a la independència en un 35% de la població, amb una oposició manifesta del 45%. El gran repte que tenen davant les forces polítiques sobiranistes no
El proper 10 d’octubre, els i les militants d’ERC a Barcelona escolliran en sufragi universal la Presidència de la Federació Regional. Des del meu respecte a totes les candidatures presentades, crec que n’hi ha una que aplega els tres valors que necessitem per a impulsar el projecte independendentista a la capital del país: treball rigorós,
Per a tancar una primera visió de la campanya, comparativa d’eslògans. Com sempre, i com abans, només comentaris objectius… Mayol’07. Imma Mayol, alcaldessa. L’ús del Mayol’07 vol recordar a unes eleccions presidencials i la resta de l’eslogan així ho indica. Imma alcaldessa està entre la volada de coloms i l’excés d’autoconfiança. Utilitza’ns. ERC partit del
En la línia del post anterior, ara faré una comparativa canalla de la imatge de campanya dels contendents a l’alcaldia de Barcelona. Com sempre, intentaré ser "objectiu" A nivell d’imatge, els dos grans elements a destacar corresponen, de fet, als dos grans aspirants a l’alcaldia de la ciutat: PSC i ERC. – PSC. Ha optat
Ja sé que direu que sóc un malalt, però no me’n puc estar d’analitzar el més “objectivament” que pugui els sondejos a l’inici de la campanya de les municipals de Barcelona Com sempre, els sondejos s’han d’agafar amb pinces i parlar, de moment, de les tendències que marquen. Faré un comentari telegràfic d’aquestes tendències, a
La comparació entre alcaldables és objectivament favorable a en Jordi Portabella. I si comparem la resta de candidats de cada llista? Els secretaris d’organització acostumem a tenir una mirada “distorsionada” de la política, bàsicament perquè ens toca “analitzar” sovint els números. En aquest cas, he aplicat aquesta visió “numèrica” per a comparar les llistes que es presenten
Part del descrèdit de la política (i de la classe política) rau en una malaltia anomenada electoralisme. Aquesta patologia té diferents versions, totes coincidents en el mal ús dels períodes electorals. L’anunci del candidat Hereu (utilitzant el seu càrrec d’alcalde) del retorn del castell de Montjuïc a la ciutat n’és un cas paradigmàtic. La diferència
Ja hem tingut el primer "round" de la precampanya amb el debat dels 5 alcaldables en desconnexió a TVE. El primer debat televisat de les municipals de Barcelona ha servit només per a escalfar motors. A banda de la pèssima conducció del debat per part de Lorenzo Milá (els telenotícies engagé se li donen millor, la