Las al jaç

Passem el dissabte a Narbona. El conjunt que formen la catedral i el palau dels arquebisbes és imposant, d’unes dimensions fora de l’escala a què estem avesats a la vora del Mediterrani. A l’entrada del palau trobem la taquilla corresponent, on venen una entrada diferent per a cada espai. Ens costa una mica convèncer la taquillera perquè ens vengui l’entrada del museu arqueològic i no la que permet pujar dalt de tot de la torre, des d’on la noia insisteix a explicar-nos que, després de pujar alguna sèrie de graons, podrem contemplar un gran panorama.

Però ens mantenim ferms en l’opció del museu i, un cop dins, no trobem ningú en tot el recorregut: som sols, la dona i jo, i hi fa un fred que esquerda. La col·lecció ens sembla notable. Les peces procedents de l’excavació del “Clos de la Lombarde” (una illa de cases d’època romana on s’han localitzat diverses domus) inclouen mostres remarcables de les pintures que decoraven les parets de les diferents estances. Algunes d’aquestes pintures tenen un dibuix tosc, una gràcia provinciana, però d’altres, delicades i elegants, recorden les de Pompeia, amb uns colors que encara avui et captiven.

De nou al carrer, un tros més avall descobrim on s’ha ficat la gent: tothom és al mercat. No és estrany que els narbonesos venerin aquest establiment, que no tanca cap dia de la setmana. Esplèndid -i transgressor- el festival de colesterol que s’hi respira. Formatges, és clar, però sobretot llargues cues a les parades de carnassa: pollastres com bocois, entrecots intimidants, menuts de tota mena, i una aglomeració d’embotits, patés i gelatines (de tripes, de peus, d’orelles de porc farcides) que semblen haver sortit de la taula de Pantagruel. 

Al mercat mateix, seiem a fer un vi de Corbières que es deixa beure. El diari local explica que el museu que acabem de visitar té els dies comptats perquè aviat començaran a construir-ne un de nou que ha dissenyat Norman Foster. Segur que estarà bé, però probablement no hi podrem deambular sols. Com que el nou s’ha d’inaugurar el 2016, encara tenim tres anys per a esplaiar-nos pel museu actual. Això sí, si hi aneu a l’hivern, abrigueu-vos!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!