“Terra, terra!” és una digna continuació de les “Memòries d’un burgès”, encara que és més desigual. A les acaballes de la 2ª Guerra mundial, quan l’exèrcit roig envaeix Hongria, Marài percep, per sota de l’aparent enfrontament capitalisme/comunisme, l’ancestral dialèctica Occident/Orient. “El més terrible –escriu- no és que haguessin arribat els comunistes, sinó els eslaus”. (CONTINUA…)
El 22 de febrer fa anys (22, em sembla) de la mort de Salvador Espriu. El dissabte que el van enterrar, a mitja tarda vaig agafar el cotxe, acompanyat d’un parell de germans, per anar cap a Sant Pol, on feien un concert del Festival de Jazz promogut per l’inoblidable Jordi Carrasco. Al jardí de
“Un escriptor no té altra pàtria que la seva llengua materna”, escriu Sándor Márai a “Confesiones de un burgués”, el primer volum de les seves memòries. L’he llegit aquests dies i m’ha fet recordar els bons moments passats en la lectura d’altres memòries d’escriptors centreeuropeus del s. XX, com “El món d’ahir”, de Zweig, o