Las al jaç

El blog de Marcel Campà

General

Vidus

15 de setembre de 2020

Joan Coromines explica que, en totes les llengües llatines, la paraula vídua és antiquíssima i, en canvi, la paraula vidu és tardana. Segons Coromines, això denota que la vídua ha tingut més importància social que el vidu, cosa que ell explica en part perquè la vídua abunda més, però també perquè el vidu inspira menys

Llegir més

Un conte de Champfleury sobre l’arribada de l’estiu

21 de juny de 2019

Champfleury: L’estiu (1846) Quan arriba l’estiu, el sol és el rei del món. Convoca els seus raigs i els dóna ordres diverses: -Brillants servidors meus, aneu per tota la terra. “Tu estovaràs l’asfalt. “Tu et penjaràs a l’esquena del negre, perquè els colons tenen set i els agrada beure la suor dels negres. “A tu t’encarrego

Llegir més

Les campanes tocaven a peix

30 d'octubre de 2018

“Ara que parlo de les campanes, voldria recordar que en el meu poble es tocava a peix, cosa que era perfectament compatible amb els serveis eclesiàstics que les campanes feien. Quan a qualsevol hora de la tarda o del capvespre arribava peix de les cales del terme –Calella, Llafranc, Tamariu o Fornells- per ser venut,

Llegir més

Muy suyos

30 de gener de 2018

El meu amic M m’explica que, quan de bon matí surt de casa per anar a treballar, molts dies coincideix a l’ascensor amb un veí que deu viure uns quants pisos més amunt. M no coneix aquest veí, no sap ni com es diu. Quan es troben a l’ascensor, s’encreuen dos lacònics: -Bon dia. -Bon

Llegir més

Barcelona, la millor botiga del món

10 de juny de 2017

Ahir vaig entrar en una botiga Timberland del Passeig de Gràcia. Una dotzena de japonesos s’hi emprovava sabates desaforadament. Jo també duia el propòsit d’emprovar-me’n unes, i una dependenta molt amable me les va dur i em va conduir a un racó arrecerat on encara hi havia un tamboret lliure. Com dic, era una dona

Llegir més

Contra la pirateria, qui lleva d’ocasió lleva de pecat

25 de maig de 2016

Durant anys, l’emissió de Canal + es rebia a tots els televisors, tant si hi estaves abonat com si no (la majoria el teníem sintonitzat al núm. 7). Si no hi estaves abonat, només s’hi veien unes ombres, perquè el canal t’arribava “codificat”. En aquell temps jo solia dir, en broma, que la codificació era

Llegir més

Jordi Pujol i el fitxatge de Cruyff

2 d'abril de 2016

En el pròleg de les seves memòries, Jordi Pujol ja avisa que “massa sovint les memòries es fan per posar-se més galons dels deguts”. És veritat: qui escriu unes memòries, tendeix a fer-se quedar bé i a accentuar o exagerar la importància de la seva intervenció en en els fets que ha viscut. Els memorialistes

Llegir més

Johan Cruyff i el braçal amb la bandera

1 d'abril de 2016

L’11 de desembre de 1975, tres setmanes després de la mort del dictador, els jugadors del Barça són a l’aeroport de Budapest esperant per a prendre el vol de tornada a Barcelona. El dia abans han jugat un partit de la Copa de la UEFA contra el Vasas, han guanyat 0-1 i s’han classificat per

Llegir més

El nom del camp del Barça

30 de març de 2016

Cruyff es mereix el reconeixement del barcelonisme però jo no posaria el seu nom al camp del Barça. Actualment, a la lliga de futbol espanyola, dels vint estadis de la primera divisió només cinc tenen el nom d’una persona: tres dels quatre estadis de Madrid (Santiago Bernabeu, Vicente Calderón i Alfonso Pérez) i els dos

Llegir més

La ciutat sota les bombes: mandra d’anar al refugi

24 de març de 2016

A l’últim volum de les seves memòries, Leonard Woolf explica com va viure els anys de la segona guerra mundial a Anglaterra. El primer contacte amb l’aviació nazi el va tenir un diumenge al migdia a Rodmell (Sussex), on passava els finals de setmana. “La primera vegada que vam veure avions alemanys –escriu Woolf– va

Llegir més

Nit de divendres

12 de febrer de 2016

Anar a buscar la noia de nit vol dir fer una bona estona d’espera al carrer. Ahir, a l’avinguda Roma, l’espera s’anava allargant i vaig seure en una jardinera que hi havia al mig de la vorera. Ja feia una bona estona que m’hi floria –passava poca gent i mig plovisquejava- quan, venint del meu

Llegir més

Reliquiari 3

21 de gener de 2016

Avui que Rodamots s’ocupa de l’expressió “anar de cos”, he recordat una facècia que solia recitar el meu avi. Deia: “La Maria s’arremanga, va de cos a la basseta.” I quan l’àvia feia com si el renyés per dir aquestes porqueries a la canalla, ell replicava: “Però si he dit Almería, Salamanca, Badajoz i Albacete!”

Llegir més

La mort a París, entre realitat i ficció

22 de novembre de 2015

Pocs dies abans dels atemptats de París, Karl Ove Knausgård feia una conferència a Berlin on resumia bé un dels trets definitoris del món d’avui: Potser la principal característica de la nostra època, la que la distingeix de totes les precedents, és el volum enorme d’imatges del món que ens envolten. Qualsevol esdeveniment, a qualsevol

Llegir més

Joaquim Agulló i els prodigis del futbol nocturn

31 d'octubre de 2015

Aquests dies he hagut de remenar molts papers vells, i m’ha passat per les mans alguna curiositat. Per exemple, un projecte que l’enginyer industrial Joaquim Agulló i Marly va presentar el 1935 al FC Barcelona per a instal•lar un sistema d’enllumenat al camp de les Corts. Abans de jugar a les Corts, el Barça ho

Llegir més