Las al jaç - El blog de Marcel Campà - Pàgina 2

Pèl i ploma

Calders

20 de febrer de 2013

Sempre he sentit simpatia per Pere Calders, però la seva obra em deixa fred. Els seus contes em semblen prims, superficials. L’autor rarament els resol de manera convincent: massa sovint deixa sense resposta les preguntes que ell mateix planteja; et deixa amb les mans buides. Potser la meva poca afició a la màgia i la fantasia m’impedeix d’apreciar-lo? Potser sí, tot i que no m’ha privat d’apreciar Borges o Cortázar.Els

L’obra o la vida

5 de febrer de 2013

“No us refieu de qui ha escrit més llibres dels que ha llegit”. Aquesta frase de Samuel Johnson, que encapçala El llibre de l’any de Vicenç Pagès, es basa en un fet real: si bé llegir no és imprescindible per a escriure (hi ha bons autors que no tenen cultura literària), en general les millors obres provenen de bons lectors. Qui pretengui afegir

Miquel Pairolí i l’estil

30 de novembre de 2012

Un dels serveis impagables que ens va fer Josep Pla va ser escombrar la retòrica, l’artificiositat i el preciosisme que durant tant de temps havien campat per la nostra literatura i imposar una altra manera d’escriure, basada en la naturalitat i la claredat, que ha marcat la prosa catalana dels últims cinquanta anys. Miquel Pairolí,

L’arbre de la Nicole

23 de novembre de 2012

Dimarts vam enterrar la Nicole. Finalment ha calgut arrencar l’arbre que cobria la tomba de Fenosa, malgrat que ella havia deixat instruccions precises de no tocar-lo. Les arrels impedien d’aixecar la llosa de la tomba i, per tant, no era possible enterrar-hi la Nicole sense tocar l’arbre. Fa anys, em va ensenyar aquest famós arbre, que

Nicole

13 de novembre de 2012

Avui s’ha mort la Nicole Fenosa, una dona que sabia donar tot el seu sentit a la paraula amistat. Aquí hi ha un dels apunts en què en parlo. Al petit cementiri de Montparnasse tindrà bons veïns, com Baudelaire, i podrà reposar al costat del seu estimat Apel·les (si és que és possible enterrar-la hi sense

Art en temps de guerra

9 de novembre de 2012

A vegades hi ha fets que commouen tan profundament un artista que li provoquen una necessitat irresistible d’expressar-se, i sobretot de fer-se entendre. Quan passa això, sorgeix una obra diferent, que se singularitza del conjunt de la producció de l’autor. Es pot comprovar en algunes obres fetes en temps de guerra. De Goya o de Picasso,

Feminisme banal

16 d'octubre de 2012

Un article publicat l’altre dia a LV fa una critica pretesament feminista de “El artista y la modelo”, l’última pel·lícula de Fernando Trueba. En una demostració d’enginy, l’autora es pregunta què ens semblaria que una directora anomenada Fernanda Trueba fes una pel·lícula on una escultora de vuitanta anys fes despullar un noi de vint, etc..

El misteri de la llengua de l’article de Monzó

19 de juliol de 2012

Sóc un admirador de Quim Monzó. És un dels meus models literaris, tinc una foto d’ell a la prestatgeria, i en aquest bloc n’he fet algun panegíric (aquí, per exemple). Ara fa un any vaig escriure (aquí) que, des que la Vanguardia s’editava també en català, em feia l’efecte que Monzó continuava ecrivint l’article en castellà; que l’article en català era una traducció. Ahir, en

Aquí teniu l?home

11 de juliol de 2012

Gènova tot just comença a adonar-se de la seva bellesa; encara no l’ha malejada una saturació d’admiradors. Dissabte, al palazzo Spinola, érem sols. Amb tota tranquil·litat, com si fóssim en una casa particular, en vam poder contemplar la col·lecció de pintura, que inclou un Van Dyck excel·lent i, sobretot, l’Ecce Homo del gran Antonello da Messina. A la dona

La porta de la Pietat

4 d'abril de 2012

Fa anys que trepitjo els voltants de la catedral de Barcelona i no he vist mai que ningú s’aturi a contemplar el relleu del timpà de la porta de la Pietat. És de fusta de roure, de l’últim quart del segle XV, i sembla que el va fer l’escultor alemany Michael Lochner. M’agrada el sentiment de dolor serè, silent,

Mimesis

3 de març de 2012

Al suplement cultural de la Vanguardia d’aquesta setmana, Albert Corbeto repassa la història de la tipografia i explica que els tipus gòtics que es van fer servir en els primers impresos al segle XV imitaven fidelment la lletra de la Bíblia i dels missals manuscrits alemanys de l’època, perquè aquesta era la tipografia a què estaven

Dickens

7 de febrer de 2012

Dickens tenia una facilitat natural per a descriure el que veia. No era un home culte ni pertanyia al món dels artistes i escriptors. Simplement tenia el do d’escriure, i va demostrar que, després del Romanticisme, encara es podia fer una obra mestra sense prendre’s la vida a contracorrent. Avui que el cercador universal li dedica

El monument als castellers

28 de gener de 2012

En les últimes dècades, Barcelona no ha tingut sort amb les escultures monumentals que han col·locat al centre (fora del centre estricte, la cosa millora una mica). Em sembla que el monument a Macià de Subirachs, a la pl. Catalunya; el tripi de Cristòfol a la pl. George Orwell; el monument als Santpere de Juan

La literatura, com el filet: no massa feta

19 de novembre de 2011

Joan Margarit comenta que, per a ell, cada poeta millora a mesura que avança la seva obra, i que per això quan ell llegeix unes obres completes sempre comença pel final, i sovint plega abans d’arribar al començament. Jo opino més aviat el contrari. Si ets un Miquel Àngel, et pots permetre el luxe de

Afrancesat

1 d'octubre de 2011

A l’entrevista que l’Agustí Pons fa a l’Albert Manent a la revista d’Òmnium d’aquest mes, l’entrevistador diu que se sent molt més proper a Lorca i Machado que no pas a Valéry, a la qual cosa Manent respon: “És clar, és clar!”. Naturalment, no hi ha res a objectar al fet que Pons i Manent