Las al jaç

El blog de Marcel Campà

5 de juny de 2013
1 comentari

Maragall a casa

Dilluns vaig anar a veure Maragall a casa, un funció excel·lent que t’ofereix el privilegi de visitar Joan Maragall al menjador de casa seva.

Seure en aquell menjador em va traslladar a una tarda de l’any 1984, al meu antic despatx de la Generalitat, el dia que em va venir a veure un senyor elegant, d’una edat respectable. Era Joan Anton Maragall, i em va explicar que ell i els seus germans havien decidit donar a la Generalitat la planta baixa de la casa familiar del carrer Alfons XII de Barcelona -on havia viscut el poeta-, amb tots els mobles, quadres, escultures, la biblioteca i l’arxiu.

Al cap d’uns quants dies vaig anar a veure la casa. Entrar en aquell pis va ser com recular prop d’un segle. Em van obrir la porta tres dones d’una d’una edat també considerable però plenes d’energia. Eren filles del poeta: la gran, Helena, i les dues bessones, Clara i Anna. Vivien en aquell pis (em sembla que eren solteres), on s’havien cuidat de conservar i catalogar els objectes i papers de Joan Maragall. Em van mostrar el seu escriptori, el llit on va morir, manuscrits de poemes, les cartes, els dietaris.

L’any 1984 jo era jove; només feia un parell d’anys que treballava a l’Administració. Al despatx em sentia engabiat, lligat de peus i mans. Enyorava la vida d’estudiant. M’horroritzava comprovar que ja no tenia temps per a llegir, per a estar amb mi mateix. Recordo molt bé què vaig sentir davant el dietari de Maragall: vaig envejar aquell home que, un dimecres qualsevol, podia apuntar per exemple: “Al matí, Ateneu. A la tarda ha vingut en Pijoan”. Allò era exactament el que jo anhelava!

Unes setmanes més tard es va firmar el contracte de donació, que especificava que la Generalitat només prendria possessió de la casa quan faltessin les tres germanes.

L’Helena, la Clara i l’Anna, per sort, van tenir una vida llarga, però ara ja fa anys que no hi són. Aquest dilluns els hauria agradat comprovar que la casa continua fent goig i que les paraules del seu pare hi ressonen amb una força admirable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!