Les dues primeres frases d’Anna Karènina s’han fet populars: “Totes les famílies felices s’assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera”. A la Recherche, Proust exposa una idea similar: “En la humanitat, la freqüència amb què es donen unes virtuts idèntiques per a tothom no és més sorprenent que la multiplicitat dels defectes
La notícia de la mort de Josep M. Güell, destacat traductor de literatura russa, m’ha fet recordar la sorpresa amb què, fa anys, vaig llegir la “Nota dels editors” que encapçala la meva vella edició de Els germans Karamazov (versió catalana de Joan Sales, editada el 1961 pel Club dels Novel·listes): “Les dificultats que
D’una de les cartes sobre Ticià que Katya Berger escriu al seu pare John Berger: “El que fa que un cos et sedueixi, que un escrit t’absorbeixi o que una pintura t’atragui és, en tots els casos, la seva peculiar forma de ser ells mateixos, de no importar-los l’espectador, d’existir com si fossin sols
El conseller Ruiz diu que no pot ser que la universitat ensenyi filologia clàssica amb diners públics, perquè “no hi ha mercat per als filòlegs clàssics”. Admeto que fer de lampista és més lucratiu, però no s’ha de descartar que ocupacions menys prosaiques produeixin algun rendiment. Per exemple, no cal ser Orfeu per a treure profit de la música: als camps
El famós grup escultòric Laocoont i els seus fills (que representa el moment en què aquest sacerdot troià i els seus dos fills són atacats per dues serps monstruoses, que acabaran matant-los tots tres) ha estat analitzat pels autors més prominents. Per exemple, un dels capítols d’El món com a voluntat i com a representació es
L’última vegada que vaig visitar el Panteó de Roma, el vigilant de l’entrada havia enganxat al vidre de la seva cabina un paper escrit a mà que deia: “Quan plou, entra aigua per l’òcul, i s’escola per uns desguassos que hi ha a terra”. L’home estava tip que els turistes, en descobrir que el sostre del temple
Amb sort, amb els apunts d’un blog passa com amb les obres de teatre del prolífic abat del Càndid de Voltaire. Quan Càndid i Martin -un savi que l’acompanya- es topen amb l’abat, Càndid li pregunta: -Quantes obres de teatre heu escrit?-Cinc o sis mil -respon l’abat. -És molt! -diu Càndid. Quantes n’hi ha de bones?
El 1839, Robert Schumann escriu a la seva promesa Clara: “Acabo de llegir la teva carta, on dius: “si em quedo un any a Dresde, m’oblidaran com a artista”. Clärchen, no pot ser que ho diguis seriosament. Encara que t’oblidessin com a artista, que potser no series estimada com a dona? Promet-me que no
Que, plàsticament, aquest cartell sobre els castells sigui horrorós no és el pitjor. A sobre, té un significat.Segons informa la premsa, en la presentació que se’n va fer ahir l’artista va aclarir que es tracta d’una obra simbòlica, i la va explicar perquè s’entengués. El nus representa l’emoció (deu ser per allò del nus a
El terreny natural de la pintura és la representació de la realitat, de la mateixa manera que l’abstracció és el terreny de la música i la significació ho és de la literatura. Històricament, les obres plàstiques solien tenir un significat. Per a apreciar plenament, per exemple, l’Escola d’Atenes de Rafael, cal entendre l’escena que
La pintura no naturalista té raó en una cosa: per a trobar noves capacitats expressives, cal allunyar-se del món extern, perquè la manera més efectiva d’expressar l‘ànima del món és la que més s’allunya de la realitat externa. Però, separades del món visible, les arts visuals tenen uns recursos expressius limitats. En aquest terreny, no poden rivalitzar
A l’excel·lent programa “Arquitectures” (BTV), Òscar Tusquets comenta l’edifici de l’ajuntament de Säynätsalo, d’Alvar Aalto, i explica la cura amb què l’arquitecte hi va calcular i dissenyar els elements estructurals, que són visibles i ajuden a comprendre com se sosté l’edifici. El mateix Tusquets posa el Guggenheim de Bilbao com a exemple de l’opció contrària. En aquest cas, Gerhy es va centrar a
En la mera reproducció de la realitat, no hi ha creació: una obra artística ha d’incorporar algun marge d’abstracció. Això marca el límit de l’art naturalista i fa que, com més realista sigui una obra, més limitats siguin els seus objectes possibles. La pintura no pot representar objectes bidimensionals (una pintura que representi un
L’escultura s’acaba a Grècia (Miquel Àngel és un escultor grec); la pintura, al segle XVI; la novel·la –amb plantejament, nus i desenllaç—, al XIX. A aquestes alçades, pretendre esculpir un nu, pintar un retrat o narrar una història és voler emular Pierre Menard, l’home que va escriure el Quixot. Entre Cervantes i Menard, qui va afrontar un repte més difícil? El primer, que al capdavall va
No fer, podent fer, és un tret reial. La intel·ligència és la facultat que ens fa abstenir. Vaig tibar la barba al Pare etern. I em va quedar a la mà. Es parla sempre del consol que alguns troben a creure en el paradís. S’oblida el consol que altres troben a no