“Un saló de vuit o deu persones amables, on la conversa sigui alegre i anecdòtica, i on es prengui un ponx suau a quarts d’una de la matinada, és l’indret del món on em trobo més bé. Allà, m’agrada infinitament més sentir parlar un altre que parlar jo. De bon grat caic en el silenci de la felicitat i, si parlo, només és per a pagar la meva entrada” (Stendhal)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!