Las al jaç

El blog de Marcel Campà

10 d'abril de 2021
0 comentaris

Nicolas Chamfort: “Màximes i pensaments, caràcters i anècdotes” (1795). Una tria.

1.

És tingut per cert que un dia la filla del rei, jugant amb una criada, li va comptar els dits de la mà i va exclamar amb sorpresa:

-Què? Tu també tens cinc dits, com jo?

I els els va tornar a comptar, per a assegurar-se’n.

2. 

Un home feia trenta anys que passava les tardes a casa de la Sra. de …. Llavors va morir la seva dona i tothom va pensar que es casaria amb l’altra, i l’animaven a fer-ho. Ell ho rebutjà dient: “no sabria on anar a passar les tardes.”

3.

Van fer una col·lecta a l’Acadèmia Francesa i faltava un escut de sis francs o un lluís d’or. Es va sospitar que un dels membres, conegut per la seva avarícia, no havia contribuït. Però ell deia que sí que havia posat.

El qui feia la col·lecta va dir:

-No ho he vist, però m’ho crec.

El Sr. de Fontelle va cloure la discussió dient:

– Doncs jo ho he vist, i no m’ho crec.

4.

Milord Marlborough era en una trinxera amb un amic i un nebot, quan una canonada va fer saltar el cervell de l’amic i va cobrir la cara del jove, que va recular espantat. Marlborough li va dir, impassible:

-Senyor, sembleu sorprès?

-Sí –li va respondre el jove, eixugant-se la cara-, m’estranya que un home amb tant de cervell s’hagi exposat gratuïtament a un perill inútil.

5.

El tsar Pere I era a Spithead (Anglaterra) i va voler saber en què consistia el càstig de passar per la quilla que s’infligia als mariners. Però no trobaven cap infractor a qui castigar. Davant d’això, Pere I va dir:

-Preneu qualsevol dels meus homes.

-Príncep –li van respondre-, ara els vostres homes són a Anglaterra i, per tant, estan protegits per la llei.

6.

Vaig comentar a MR, un misantrop enginyós que m’havia presentat un jove conegut seu:

-El vostre amic no sap res de res de la vida.

-Sí, i ja està trist com si ho sabés tot.

7.

Un predicador de la lliga va triar per a un sermó el text “eripe nos, domine, à luto foecis, que va traduir com: “desborboneu-nos, Senyor!”

8.

Un home de lletres treballava alhora en un poema i en un afer del qual depenia la seva fortuna. Li van preguntar com li anava el poema.

-Pregunteu-me més aviat com em va l’afer -va respondre-. Sóc com aquell gentilhome que tenia pendent una acusació criminal i es deixava créixer la barba perquè no es volia fer afaitar sense saber si continuaria tenint el cap sobre les espatlles. Doncs jo, abans de ser immortal, vull saber si viuré.

9.

Un home complimentava la Sra. Denis per la manera com acabava de representar Zaïre de Voltaire:

-Per a donar bé el personatge –va dir ella-, caldria ser bella i jove.

-Senyora –va respondre ingènuament el complimentós-, vos sou la prova de tot el contrari.

10.

JJ Rousseau passava per haver posseït la senyora comtessa de Boufflers i inclús –valgui l’expressió- per haver-la espatllat, cosa que provocà l’animadversió de Rousseau contra ella. Un dia, algú va comentar davant d’ells que l’amor al gènere humà apaivaga l’amor a la pàtria.

-En el meu cas –va dir ella-, sé del cert que això no és veritat. Sóc molt bona francesa i no per això m’interesso menys pel benestar de tots els pobles.

-Sí –va reblar Rousseau-: sou francesa per la part del bust i cosmopolita per la resta de la vostra persona.

11.

La Sra. de Prie, amant del regent, guiada pel seu pare, que era un comerciant que em sembla que es deia Pleneuf, va fer un acaparament de blat que va causar la desesperació del poble i va acabar provocant una insurrecció.

Una companyia de mosqueters va rebre l’ordre d’anar a sufocar el tumult, i el seu cap, d’Avejan, tenia l’ordre de “disparar contra la canalla” (així anomenaven al poble francès). A aquest home honest li recava d’obrir foc contra els seus conciutadans, i mireu com s’ho va fer per a executar la seva comesa. Va fer fer tots els preparatius d’una salva de mosqueteria i, abans de dir “dispareu”, s’avançà cap a la multitud amb el barret en una mà i l’ordre de la cort a l’altra.

-Senyors –va cridar-, tinc ordres de disparar contra la canalla. Demano a totes les persones honestes que es retirin abans que ordeni de fer foc.

Tothom fugí a l’acte.

12. 

A propòsit de les coses d’aquest món, que van de mal en pitjor, el Sr. … deia: “he llegit en algun lloc que, en política, no hi ha res de més malaurat per als pobles que els regnats massa llargs. I, segons que diuen, Déu és etern: ja està tot dit”.

13.

Beaumarchais, que s’havia deixat ofendre pel duc de Chaulnes sense batre’s amb ell, va rebre un desafiament del Sr. de la Blache. Li va respondre: “n’he rebutjat de millors”.

14.

Lord Bolingbroke donà a Lluís XIV mil proves de sensibilitat quan aquest sofrí una malaltia molt perillosa. El rei, sorprès, li va dir:

-N’estic especialment commogut perquè sé que als anglesos no us agraden els reis.

-Senyor –li va respondre Bolingbroke-, nosaltres som com els marits, que, com que no els agraden les seves dones, es veuen impel·lits a mirar de plaure les dels veïns.

15.

El Sr. de C. parlava un dia sobre el govern d’Anglaterra i els seus avantatges, en una reunió on hi havia uns quants bisbes i abats. Un d’aquests, l’abat de Seguerand, li va dir:

-Senyor, pel poc que sé d’aquell país, no estic gens temptat d’anar-hi a viure: em sembla que no hi estaria gens bé.

-Senyor abat –li respongué ingènuament el Sr. de C.- és perquè no hi estaríeu gens bé que el país és excel·lent.

16.

El mariscal de Broglie s’enfrontava a un perill inútil i no es volia retirar. Els seus amics s’esforçaven en va per fer-li veure la necessitat de cedir. Finalment un d’ells, el Sr. de Jaucourt, se li acostà i li va dir a cau d’orella:

-Senyor mariscal, penseu que, si us maten, qui prendrà el comandament serà el Sr. de Routhe (que era el més beneit dels seus col·legues).

De Boglie, impactat pel perill que corria l’exèrcit, es retirà.

17.

A un convidat li van servir un vi excel·lent i ell no el va lloar. Llavors l’amfitrió li’n feu servir un de molt mediocre.

-Aquest vi és bo –va dir el fins aleshores silenciós convidat.

-És un vi de quatre rals –va dir l’amfitrió-, i l’altre era un vi dels déus.

-Ja ho sé. Per això aquell no l’he lloat: és a aquest, que li cal una recomanació.

18.

Jo seia a taula al costat d’un home que em preguntà si la dona que hi havia davant seu era la muller del senyor que seia al costat d’ella. Jo m’havia adonat que aquell senyor no havia adreçat ni una paraula a la seva veïna de taula. Per això vaig respondre al qui seia al meu costat:

-O bé no la coneix de res, o és la seva dona.

19.

El Sr. … va preguntar al bisbe per una casa de camp on aquest no anava mai. El bisbe li va respondre:

-No sabeu que sempre convé tenir un indret on no vagis mai i on creguis que series feliç si hi anessis?

El Sr. …, després d’un moment de silenci, va respondre:

-Ben cert, i aquesta és la sort del paradís.

20.

Vaig preguntar al Sr. … per què rebutjava un casament que li era avantatjós.

-No tinc cap intenció de casar-me –em va dir-; tinc por de tenir un fill que se m’assembli.

21.

Un dia, en una reunió, es debatia si és més agradable donar o rebre. Els uns pretenien que és més agradable donar; d’altres que, quan l’amistat és perfecta, el plaer de rebre potser és més viu. Un home lúcid a qui van demanar l’opinió va dir:

-Jo no preguntaria quin dels dos plaers és més viu, però, en qualsevol cas, prefereixo el de donar perquè és més durador: sempre m’ha semblat que, de tots dos, donar és el que es recorda més temps.

22.

El Sr. … deia del príncep de Beauvau, que era un gran purista:

-M’he adonat que, si a primera hora me’l trobo en una de les seves passejades matinals i passo per l’ombra del seu cavall (ell passeja sovint a cavall, per raons de salut), després no faig ni una falta de francès en tot el dia.

23.

Criticaven el Sr. … perquè li agradava la solitud. Ell va respondre: “és que estic més acostumat als meus defectes que no pas als dels altres”.

24.

Detesto tant el despotisme –deia el Sr. …- que no puc sofrir la paraula prescripció a les receptes del metge.

25.

Un cop van va dir a Delon, metge mesmerista:

-I doncs! El Sr. de B. és mort, malgrat la promesa que havíeu fet de guarir-lo.

-Vostè no hi era –va respondre el metge- i no ha pogut seguir els progressos de la cura: s’ha mort curat.

26.

Una noia va anar a confessar-se:

-M’acuso d’haver apreciat un home -va dir.

-Apreciat! –exclamà el capellà- Quantes vegades?

27.

-Badalles -va retreure una dona al seu marit.

-Estimada, marit i esposa són un de sol, i el fet és que, quan estic sol, m’avorreixo.

28.

Un papa parlava amb un visitant estranger sobre les meravelles d’Itàlia, i aquest li va comentar inoportunament: “el que encara no he vist, i m’agradaria molt, és un conclave”.

29.

Un predicador explicava: “quan el pare Bourdaloue va predicar a Rouen, hi va causar un gran desordre: els artesans abandonaven els tallers; els metges, els malalts, etc. Va ser anar-hi a predicar jo, i tot va tornar a l’ordre”.

30.

Bachelier havia fet un mal retrat de Jesús. Un dels seus amics li va dir:

-Aquest retrat no val res. Fa cara d’enze.

-Què dius? –va respondre ingènuament Bachelier-. D’Alembert i Diderot l’acaben de veure i han trobat que s’hi assemblava molt.

31.

Havien dit a un rei de Sardenya que la noblesa de Savoia era molt pobra. Un dia un grup de gentilhomes, assabentats que el rei passava per no sé quin poble savoià, anaren a fer-li la cort amb uns vestits de gala magnífics. El rei els feu entendre que no eren tan pobres com es deia.

-Senyor –li van respondre-, quan hem tingut coneixement de l’arribada de vostra majestat, hem fet tot el que devíem, però devem tot el que hem fet.

32.

Van condemnar alhora el llibre El pensament i el poema La verge de Voltaire, i tots dos van ser prohibits a Suïssa. Un magistrat de Berna, després de fer una intensa recerca d’exemplars d’aquests dos llibres, va escriure al Senat: “hem regirat tot el Cantó i no hi hem trobat cap Pensament ni cap Verge”.

33.

Una idea que apareix dues vegades en la mateixa obra, sobretot si és a poca distància, em recorda aquells que, després d’haver-se acomiadat, tornen perquè s’han deixat l’espasa o el barret.

34.

La senyoreta del Te havia perdut un dels seus amants i aquest affaire havia fet força soroll. Un amic que la va anar a veure i la va trobar tocant l’arpa li va dir tot sorprès:

-Déu meu! Em pensava que us trobaria desolada!

Ella li va respondre, amb un to de veu molt trist:

-Si m’haguéssiu vist ahir!

35.

Van recomanar a un jove que reclamés les cartes que havia enviat a una dona que rondava la quarantena i de la qual ell havia estat molt enamorat.

-Ja no les deu tenir –va dir ell-, segur que les va llençar.

-No ho crec –li van respondre-: a partir dels trenta anys, les dones comencen a guardar les cartes d’amor.

36. 

Fox havia manllevat quantitats immenses a diversos jueus i es vantava que l’herència d’un oncle seu pagaria tots aquests deutes. Però llavors l’oncle es va casar i va tenir un fill. Quan va néixer l’infant, Fox va exclamar: “aquest nen és el messies: ha vingut al món per a destruir els jueus.”

37.

Deien d’un home que tenia molt mala sort: aquest, si cau d’esquena es trenca el nas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!