El concepte que Josep Pla té de la bellesa no és ben bé el de Plató o Schopenhauer. Per a Pla, la clau és la utilitat. Admet que a l’Empordà hi ha cales pintoresques, però li agrada més el que ell anomena “paisatges productius”: les oliveres de Cadaqués, les vinyes de Port de la Selva, els horts de l’Escala.
És la mateixa idea que Gógol exposa a Ànimes Mortes: “Vagi amb compte: si busca les vistes, es quedarà sense blat i sense vistes. Preocupi’s del guany, no de la bellesa, i aquesta vindrà tota sola. L’exemple el té en les ciutats: les millors i més boniques són les que creixen per si mateixes, aquelles on cadascú ha construït segons les seves necessitats i els seus gustos. Les que s’han construït amb escaire, semblen una aglomeració de casernes.”
Al Motel Empordà, Pla seu a la finestra “a veure passar els camions des de l’habitació, dos-cents camions diaris cap a Europa: taronges, mandarines, verdures; tota la riquesa d’Espanya passa per allà.”
Molts poetes han cantat la bellesa de la rosa. Pla també troba que és una flor remarcable, però… “per a ser perfecta, li falta ser comestible.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!