Las al jaç

Dels apunts que he escrit en aquest blog, un dels que ha tingut més lectors es titula Allà dalt de la muntanya, en referència al Museu d’Art de Catalunya. L’Eduard Carbonell, quan feia de director d’aquest museu, no podia sofrir que ningú es referís a la muntanya de Montjuïc. “Parc de Montjuic!”, et corregia, picat. Qüestió de màrqueting: la gent tendeix al sedentarisme i no està per muntanyes.

Però això del parc no ha acabat de funcionar, i ara l’Ajuntament ha presentat una iniciativa genial. De l’espai museístic de Montjuïc, a partir d’ara se n’ha de dir Esplanada dels museus. No em digueu que el nom no està ben trobat. Sempre pot sortir algun llepafils que trobi que el camí entre el Caixafòrum i el Museu d’Art no és prou pla, però ja se sap que el país és ple de rebentaires.

El que m’estranya és que l’alcalde Trias, quan va presentar aquesta gran idea, no cités (a més del Museu d’Art, el Museu d’Arqueologia, el pavelló Mies van der Rohe, Caixafòrum) el castell de Montjuïc, que també acull bones exposicions. Aquest dimarts hi vaig fer cap per assistir a la inauguració d’una exposició dedicada a Carrasco i Formiguera. Vaig anar-hi en metro fins al Paral·lel, i allà vaig prendre el funicular. De l’estació del funicular en surt el telefèric que et deixa a la porta del castell, però jo vaig optar per fer aquest últim tram a peu. Si voleu emocions fortes, us ho recomano. Quina esplanada més bèstia!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!