Las al jaç

El blog de Marcel Campà

Històries de Vic

La Grossa

6 de maig de 2021

La Grossa és una casa de pagès que hi ha a mig camí entre Calders i Moià, tal com diu una vella quarteta que encara es pot sentir per la comarca: De la Grossa a Moià, una hora hi ha. De la Grossa a Calders, una hora hi és. Segons Viquipèdia, la notícia més antiga

Llegir més

En Cinto

29 de juny de 2019

A Vic, del carrer Jacint Verdaguer la gent gran encara en diu “el carrer d’en Verdaguer”. I és que fins no fa gaire mossèn Cinto no era vist com un personatge històric sinó com algú proper i fins i tot familiar. Moltes famílies vigatanes tenen anècdotes sobre mossèn Cinto. A casa també en conservem alguna,

Llegir més

L’avi Campà

22 de novembre de 2017

Avui molts pares protegeixen i mimen els fills en excés. Ara que ve Nadal, tions i Reis vessaran de regals. Però no sempre ha estat així. Joan Amades explica que “abans, hom tractava els infants amb una crueltat i una duresa que avui no se’ns fan entenedores”, i ho il·lustra amb costums d’altres temps com

Llegir més

Reliquiari 3

21 de gener de 2016

Avui que Rodamots s’ocupa de l’expressió “anar de cos”, he recordat una facècia que solia recitar el meu avi. Deia: “La Maria s’arremanga, va de cos a la basseta.” I quan l’àvia feia com si el renyés per dir aquestes porqueries a la canalla, ell replicava: “Però si he dit Almería, Salamanca, Badajoz i Albacete!”

Llegir més

Pasta eixuta

9 d'octubre de 2015

A Notes disperses , de Josep Pla –llibre magnífic–, llegeixo: “Carles Soldevila em diu que tracta de recollir les reminiscències de Pere Ynglada, i que aquest treball es va fent lentament. M’assegura que serà un llibre sec com ossos, perquè així ho havia volgut Ynglada, a qui agradava tot molt sec.” Sec com ossos! Mai

Llegir més

Reliquiari 2

14 de gener de 2014

La meva àvia ho deia així: Un, el punt Dos, el gos Tres, el pagès Quatre, la sabata Cinc, el burro que buscava ja el tinc Sis, en Narcís Set, l’esmolet Vuit, el pa ja és cuit Nou, el pa ja es cou Deu, sastres plegueu Onze, el cul se li enfonsa Dotze, agafa un

Llegir més

La processó dels armats de Vic

17 de març de 2012

Nostra honra per terra s’arrossega com les vestes d’anar a les processons. Aquests versos de Pitarra, que trobo en un volum de les Visions Barcelonines de Francesc Curet, em traslladen de dret a Vic, a una processó dels armats, en una nit freda i boirosa de fa prop de setanta anys. Quan jo era petit,

Llegir més

Andreu Colomer Munmany

23 de juliol de 2008

Andreu Colomer i Munmany era un senyor. El vaig conèixer fa vint anys, quan va donar a la Generalitat una part de la seva col·lecció d’art de la pell. La resta de la col·lecció, va acordar cedir-la en pagament d’impostos, i d’aquesta manera va ser el primer ciutadà que va pagar impostos a la Generalitat

Llegir més

Ramon Montanyà

26 de gener de 2007

Al llarg de la vida no es coneixen gaires persones realment interessants. Jo he tingut la sort de fer amistat amb algunes. Una d’elles és Ramon Montanyà, que morí el juny passat. Dimecres, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, es va fer un acte de record dels acadèmics morts el 2006, entre ells

Llegir més