Invocar té unes connotacions poderoses. Els humans han dedicat vides i segles a invocar déus i fats per a evitar perills i desgràcies. Crèduls per naturalesa, han fet dels clams un escut imaginari. En el món d’ara nostre, tot és molt més prosaic i més tangible. Així i tot, els vocatius ens donen igualment molt
Cada dia el romanticisme pateix una derrota. El que passa al món ja no es pot ocultar amb la propaganda de creences boniques. Millor així. Si no veiem les coses tal com són, no deixarem mai de rabejar-nos en el miratge. També els mites lingüístics reben poalades d’aigua freda. Recentment, en el seu article “Mitologia
Segons l’estat d’ànim de cada moment, ens ve de gust escoltar un tipus de música o un altre. De bon matí, la música clàssica ens tornaria a endormiscar a l’acte; en canvi, una animada cançó ballable ens fa acabar d’obrir bé els ulls. Les paraules també tenen una música més refinada o més tosca i,
Contemplar i admirar no implica conèixer. Quantes produccions artístiques som capaços d’admirar sense saber-ne l’autor ni entendre’n el sentit històric? Quants elements de la realitat que ens envolta no ens passen desapercebuts malgrat que no els podem anomenar? Al cel els núvols van canviant d’un dia a un altre, del matí al vespre i d’un
Quan desitgem en silenci, tot resulta fàcil. Si no hem de traduir els nostres anhels en paraules, allò que volem ens sembla nítid. En canvi, explicar als altres què ens agradaria i a què aspirem pot demanar un esforç superb. Quantes hores hem passat a les aules? En tots els espais que hem conegut plens
Heu tingut mai por de no tindre res a dir? Parlar no costa gaire, però no sempre ve de gust. Parlar per plaer també demana unes condicions; la combinació de la sort de trobar bons interlocutors i del treball propi per complaure’ls. Durant els tres dies del cap de setmana passat, acabo d’experimentar una situació
Per a què volem dades si per a alguns només compten les percepcions pròpies? Quin profit traiem dels diàlegs si no prenem nota del que ens diuen els altres? Avui encara és Sant Jordi. Sortir al carrer i olorar la primavera i els llibres i les ganes de festa acostuma a ser una activitat multitudinària.
A mig camí entre les paraules que hem heretat de les llengües antigues i els simples sorolls bucals, trobem les onomatopeies¹. Nyam-nyam, bum o atxim van més enllà del so que imita un fenomen: tenen sentit propi i també formen part del nostre repertori lèxic. Resulta ben curiós, però, que aquestes creacions que parteixen de
Conèixer objectivament com funciona l’engranatge que mou una comunitat potser és impossible. Un grup humà resulta de la suma de singularitats heterogènies i canviants. Però les ciències socials no paren de construir coneixement, a partir d’un ingredient essencial: l’observació. He recopilat un material interessant. Aquesta setmana hem anat a un centre mèdic amb el noi,
Els poetes saben què és la poesia. N’escriuen. En mengen i en regalen. ¿Però trobaríem dos artesans de poemes que ens la describissen igual, que l’elaboressen amb les mateixes tècniques, que en busquessen el mateix efecte? En tot cas, un bon poema és el que s’entén i emociona, veritat? Dijous i divendres passats, moltes persones
En el paisatge lingüístic que componen els comerços dels barris, ciutats i pobles del nostre país s’hi veuen reflectides moltes històries; algunes que venen d’un passat remot i d’altres que just acaben d’aixecar la persiana. En certa manera, fixar-se en la retolació equival a fer un cop d’ull a un compendi d’història, a un tractat de sociologia o
Llenguallarg, llepaculs, fluix de llengua, llengut, llepa, llengua viperina… La llengua no trenca cap os, però trenca el més gros. Fotre’s la llengua al cul. Anar-se’n de la llengua. Quantes maneres de referir-nos al poder malèfic de les paraules en les relacions humanes! ¿Però hem sabut traslladar la bellesa i el potencial benèfic que també
Viatjar és descobrir, però també planificar, localitzar espais i, sobretot, assaborir els millors episodis. Viatjar sense cap expectativa redueix les emocions, perquè es desaprofita l’espera. Però què confiem trobar allà on anem? Durant el temporal a València del cap de setmana passat, vam fer una expedició femenina de tres dies al cor de la Ciutat
Un mateix espai físic conté estats mentals discordants. Què dona sentit a la meua vida? i a la del company? i a la dels fills? i a la de tots els que ens envolten? Les converses són el lloc de trobada de les nostres divergències vitals i un camp d’entrenament per a la tolerància. Malgrat
Mal èxit sembla un oxímoron, però el diccionari ho refuta. En la primera accepció de requesta s’especifica que és la manera bona o dolenta de sortir algun afer. Quina descoberta! Tothom pensa en l’èxit com un aspecte positiu, com la part de la història individual o col·lectiva que es pot explicar incomptables vegades a qualsevol públic