Agafada al vol

Som les paraules que diem

8 de desembre de 2016
4 comentaris

Requesta

Mal èxit sembla un oxímoron, però el diccionari ho refuta. En la primera accepció de requesta s’especifica que és la manera bona o dolenta de sortir algun afer. Quina descoberta! Tothom pensa en l’èxit com un aspecte positiu, com la part de la història individual o col·lectiva que es pot explicar incomptables vegades a qualsevol públic ocasional.

No cal enganyar-nos. Ens esforcem a construir relats amables, perquè en el món real -si no existeix una veritable complicitat afectiva- els espectadors no volen escoltar les misèries dels altres. Una pel·lícula dramàtica ens fa plorar asèpticament, però els problemes de veritat ens fan sentir incòmodes.

Igualment, el discurs institucional sobre la implantació social del català s’ha tendit a presentar habitualment de manera positiva. De raons per fer-ho, se’n podrien buscar unes quantes; començant per la voluntat de seducció. Ara bé, no n’hi ha prou amb projectar els nostres desitjos sobre allò que passa. També cal conèixer com més millor el que passa i calen accions.

A l’última Matinal de llengua de la DGPL d’enguany es van presentar moltes dades sobre la llengua al món de l’empresa a Catalunya. Aquesta informació resulta força útil per fonamentar una percepció positiva en referències objectives. I, en últim terme, per fer veure que el català pot aportar beneficis en el món dels negocis.

Tot i que no farem una síntesi de la presentació, en poques pinzellades n’assajarem un esbós¹: les llengües de les empreses no són exactament les mateixes que les llengües de la població; un 70% de la població voldria usar el català en el futur i el 66% de la població nascuda a l’estranger té interès a saber-ne; en el sector comercial de la ciutat de Tarragona s’inicia la comunicació en català en el 44% dels casos i es continua en català en el 71% dels casos si el client parla aquesta llengua; entre els oients de programes de ràdio, un 64% escolten programes en català. Pel que fa a la població total, només el 36% té el català com a llengua habitual, però el 80% sap parlar-lo. I encara un altre fet significatiu: allà on s’han implantat polítiques lingüístiques de promoció del català en l’àmbit socioeconòmic hi ha més ús del català.

Al final de la sessió, en una conversa en petit comitè, va aparèixer l’expressió ‘tenir molta requesta’ a Twitter. No havia sentit aquesta expressió abans, però quedava clar que feia referència a tindre audiència. Segons el DIEC2, requesta és l’acció de requerir, de sol·licitar com a necessari. I un dels exemples que ofereix és ‘Haver-hi molta requesta d’una mercaderia’.

I, justament, aquest és l’impuls que li cal a la nostra llengua per avançar inexorablement cap a la plena implantació social: la requesta per part dels ciutadans. Tot un repte tenint en compte la situació actual, però possible atenent les expectatives favorables.

Mentrestant, només caldria alinear les polítiques lingüístiques institucionals, les apostes en Responsabilitat Social Corporativa de les empreses i les accions de lleialtat activa per part de l’activisme social perquè aquest impuls arribe tan aviat com siga possible.

Individualment o col·lectivament, qui vol renunciar al bon èxit?

¹ Podeu consultar aquestes dades a l’Informe de política lingüística 2015, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya

Fotografia de Josa Júnior – Flickr (CC BY-NC 2.0)

Eixamorar
29.11.2013 | 6.40
Marfanta
28.02.2014 | 6.45
Mandongo
20.05.2013 | 4.50

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.