Agafada al vol

Som les paraules que diem

2 de juny de 2017
5 comentaris

Xona

Segons l’estat d’ànim de cada moment, ens ve de gust escoltar un tipus de música o un altre. De bon matí, la música clàssica ens tornaria a endormiscar a l’acte; en canvi, una animada cançó ballable ens fa acabar d’obrir bé els ulls.

Les paraules també tenen una música més refinada o més tosca i, en conseqüència, decoren un diàleg o bé ajuden a reforçar l’ordinariesa del que es diu. Hi ha parlants proclius a usar un llenguatge bast; a mostrar un gran ventall de paraulotes i a incloure en les seues intervencions insults als presents i als absents. Aquest model no fa bo de sentir. Malgrat tot, a qui no se li escapen mai mai paraules malsonants? Per què ens són tan útils quan estem indignats i volem expressar la nostra fúria?

De l’argot vulgar que tenim a l’abast, una part considerable està relacionat amb les parts íntimes del cos i les necessitats fisiològiques bàsiques: merda, cagar, cagalló, arrossegar el cul, moc, pixar-se sobre algú, pilotes, ous, collons, fava, titola, follar, cardar… I en trobaríem moltes més i tot. Si ens fixem, en concret, en el nom de l’aparell genital femení, el Diccionari de sinònims d’Albert Jané ens dona fins a una dotzena d’opcions: vulva, sexe, parts, vergonyes, cony, figa, xona, poma, patata, parrús, daixonses i dallonses. Però no totes ens sonen igual de malament, veritat? O igual de ridícules, eh que no? De fet, podem parlar amb un especialista en medicina de la vulva sense afectació, però no se’ns acudiria referir-nos-hi com a cony, posem per cas.

En tortosí, la manera més ofensiva i ordinària d’anomenar el sexe femení diria que és xona , amb una implosiva africada postalveolar sorda inicial [tʃ]. Quan algú vol fer befa d’una actitud de laxitud exasperant no hi ha res més expressiu que dir: “Quina xona que té!”. I un home sotmès a la voluntat constant d’una dona és batejat a la meua terra com a enxonat .

En fi, no negaré que siga execrable parlar així. Però curar, cura.

Tree, fotografia de Piotr

Batall
20.08.2018 | 8.03
Mon
16.01.2015 | 6.58
Arítjol
23.05.2017 | 6.27

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. En veure la fotografia, no sé per què, he buscat sinònims de tro i n’he trobat tres: detonació, espetec i explosió. Tot seguit, ha passat pel meu cap un tron, continuo sense saber perquè, he remirat la instantània, persisteix el meu desconeixement absolut, però he d’admetre que la branca, si no és de figuera, identifica plenament una xona. Finalment afegir que per referir-nos als mots anteriorment comentats, en altres contextos, molts de nosaltres fem servir noms de crustacis o mariscos, com cloïssa o cigala, en síntesi, que utilitzem un llenguatge enterbolit o corromput.

  2. Ací tb diem “té una xona com un cabàs!” (els homes solen tenir melsa, per la teoria mèdica medieval), “la tia xona” i ” el tio verga” (no sempre pejoratiu, fins admiratiu i tot), i estar enxonat, clar. Fins tenim un malnom familiar q és “Boqueta de xona”! La meu cara a quadros quan vaig sentir a dir, a Banyoles com a Pego: “en aquesta (a eixa) la xona (allà amb xeix) li fa palmes”. De la llista, diem a més, la xalefa, arabisme, “figa partida (dada important) assecant-se al Sol” i pitxilina*, dit de les xiquetes, és una manera de dir pegellida (ho explica el primer q ho hi arreplega, Coromines, quan vingué a Pego acollit per l’erudit local, cosí de mon avi, qui degué sentir una dona parlant a una xiqueta, car és parlar de dones). I recorde la primera volta q vaig sentir, a Alcoi, com a explicació sintètica dels mals resultats d’un alumne de 1r i dit per un expertíssim mestre: “a eixe li falta mitja petxin(ad)à”. Poma, és més general, de xiquetes, i referència bíblica.
    I l’eufemisme més curiós, és el q diu ma muller “vés i toca’t ‘lo’ q es cull amb una canya”!!!, dita de l’Horta.
    Anys arrere vaig llegir la versió de la Trinca de “Jaume I” d’en Pitarra, i ho he comentat a vegades amb amics q viuen ara al Principat, i és q certa manera de parlar i cert sentit de l’humor adés comú als catalanoparlants pareix (almenys pels mitjans de comunicacions principatins) perdut o amagat.
    I dins del camp semàntic… A Pego encara recordem alguns quan no es deia follar sinó “manxar”, q quadra molt bé amb l’ètim del cast. “follar” però és genuí… A la Ribera se sent també “boixar”. Mentre q cardar ací és apallissar algú, cardar-lo com a sant Blai.

    1. De petita, només usava un nom per fer referència als genitals: ‘pitxilina’ o ‘pitxineta’. ‘Pitxina’ era una forma més malsonant. Ara no sé si es diuen gaire.

      Gràcies pel llarg comentari,

      Teresa

  3. Curiós! De nou Pego i l’Ebre diuen el mateix! Acabe de mirar el DCVB i petxilina sols el troba a Calp i al Campello. Però el DNV q tb beu dels estudis de camp de dialectologia fets d’ençà entra petxelina com a entrada principal del pegellida de l’IEC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.