Pensem, parlem i escoltem durant hores i hores al llarg de la vida. En moments més puntuals, llegim. I potser encara més espontàniament, posem negre sobre blanc les nostres idees. Per tant, l’acte més passiu de la lectura i l’acte més reflexiu de l’escriptura no ocupen, ni de bon tros, el vast espai que representa
Passejant pels carrers comercials és possible tornar a veure disseminats aparadors amb filaments de colors, gruixuts, primets, vistosos o rústecs. Sembla que ha tornat el gust per les manufactures, que ja no són cosa només de iaies vagaroses. Si tenim mosses joves i modernes interessades a fer mitja, tornen a circular les madeixes, els ganxets,
Els enterraments són cerimònies tristes, plenes de convencions i de rituals que s’han establert al llarg dels segles. Amb les normes socials, hem fet del comiat dels éssers estimats un moment memorable que permet contenir el dolor amb la formalitat. Que dóna a la solidaritat dels coneguts una transcendència especial perquè visibilitza la popularitat de
Dimarts 28 de maig de 2013 serà una data marcada en alguns calendaris institucionals: la UNESCO ha distingit una part del territori de les Terres de l’Ebre amb el reconeixement de Reserva de la Biosfera. Certament, una bona notícia enmig d’uns noticiaris atapeïts de desgràcies pròximes i llunyanes. Des d’ara les comarques del sud de
El dialecte lapao es parla a la Xina meridional i en zones de Birmània i el Tibet. Té gairebé 300.000 parlants. Diuen que el gegant asiàtic no és un paradigma del respecte als drets dels seus ciutadans. Tot i que no conec aquest immens territori, sospito que els mandataris d’aquell règim no treballen moguts per la idea
Alguns lingüistes defensen que cada llengua representa una visió del món particular i un dels exemples més difosos és el dels esquimals, que diuen que distingeixen vint tonalitats diferents del color blanc. Sigui com sigui, és cert que les etiquetes que hem assignat als objectes, a les idees i als sentiments són imprescindibles per elaborar
Jugar és una activitat universal i totes les cultures tenen formes de joc pròpies. De fet, no juguem només els humans, sinó que els nostres animals de companyia s’entretenen també amb els seus jocs enginyosos: fent córrer un trosset de fusta per les rajoles de casa, estirant un fil que penja, atrapant-se la cua… Vet
Se’ns acumulen les celebracions: diumenge dia 17 de març esbombàvem a les xarxes el Dia de la poesia catalana a Internet i ahir, dia 21 de març, commemoràvem el Dia mundial de la poesia, a tot arreu i en totes les llengües. S’han tornat bojos! -diran alguns. I, certament, seria pertinent plantejar-nos si té sentit
Avui torna a ser un d’aquells dies marcats al calendari de les efemèrides: 8 de març, Dia internacional de les dones. Fa molt poquet tothom l’anomenava el dia de les Dones treballadores, però a hores d’ara aquesta etiqueta semblaria una provocació innecessària. Les dones, actives o no en el món laboral extern al domicili, tenim aquest dia
Fa justament tres dies que vam celebrar el Dia Mundial de la Llengua Materna. En parlaré avui, que ja no toca. I amb aquest retard el mantindrem una mica més a la palestra. De fet, hi ha dies mundials de causes perdudes pràcticament dia sí dia no durant tot l’any. No és broma. Segons algunes fonts,
Què tenen la música i la literatura en comú? Escoltem amb les orelles o llegim amb els ulls i ens impregnem de les sensacions encriptades que algú ens envia perquè la nostra part immaterial s’activi. La música i la literatura són una provocació per a l’ànima. Fa no gaires dies vaig assistir a un concert
La nostra expedició d’avui pretenia redescobrir pobles i paisatges que sentim propers però que revisitem al cap de períodes sempre massa llargs. Hem capturat amb delit les formes escultòriques de les parets de pedra, la distribució de grisos i de verds esmorteïts d’hivern, la nuesa de les branques dels àlbers a la llera de riuets
Per Nadal ma mare fa un caldo que es pot tallar amb ganivet i hi bull uns galets farcits de carn picada que només són el segon capítol d’un dilatat dinar que s’allarga fins que els torrons van desapareixent del mig de la taula. A cada poble que conec el dia 25 i el 26,