No podem sobreviure sense el calendari. Estacions, mesos, setmanes, dies i hores són fraccions de temps que marquen el compàs de les accions, perquè als carrers de les ciutats el cicle de la vida resulta invisible. En canvi, per les carreteres que solquen paisatges intactes es perceben els ritmes naturals. Ara mateix, les vinyes del
Orientar-se per un espai desconegut és una habilitat molt apreciada. En qualsevol grup humà en ruta, sempre sorgeix algun guia que sap trobar el camí abans que els altres, que reconeix on és el nord, que se sap imaginar movent-se dins d’un mapa. Igualment, en la nostra comunitat lingüística necessitem permanentment exploradors que sàpiguen intuir
Si d’algun lloc no ens movem mai, és del nostre pensament. Existim per la consciència del que fem. Percebem el que ens envolta perquè li podem posar nom. I trobem la manera d’exterioritzar el que concebem mentalment gràcies al llenguatge. Malgrat tot, no sabem què passa dins del nostre cap. Ni quins camins segueixen les
Com s’escampen les paraules? Què fa que les coneguem i les usem parlants que no hem compartit mai conversa ni espai físic? Abans d’ara, com es cohesionava la llengua? Des de temps remots hi hagué escampadors de mots: els venedors ambulants, els titellaires, els representants del poder… Sense televisió, sense xarxes digitals i sense gaires
La fascinació arriba sense avisar. No som capaços de provocar-nos un estat de meravella davant de la contemplació d’un fet, de qualsevol episodi que ens ve a trobar. Ens captiva el que ens sorprèn, però no sempre ens és desconegut ni aliè. De vegades, fins i tot, ens fascina el que és nostre. Tres dies
La imatge d’un arbre genealògic de les llengües és impactant. Les llengües que parlem no són mates aïllades que creixen en un coster. Cada manera de parlar representa una rama que penja d’una branca que surt d’un tronc vigorós que té unes arrels profundes i antiquíssimes. Les llengües són organismes vius que, com tothom sap,
Ho mesurem tot. Comptem els dies que falten per a un fet desitjat, quant valen les coses que no tenim, els quilòmetres que recorrem cada dia, les pàgines llegides i no llegides del llibre que tenim entre mans. Però les mesures són mutables, en el temps i en l’espai. Qui pesa encara en lliures o
Amb les migracions es mouen les persones, els estils de vida i les llengües. El moviment comporta canvis: adaptacions a les maneres de fer del nou indret i, alhora, difusió de formes culturals més enllà del seu àmbit natural. En aquest tema, xafem un terreny conegut. La nostra comunitat ha estat un lloc de pas
Certesa és un concepte sòlid, poderós. N’hi ha tan poques, però, de certeses! La complexitat i la incertesa s’infiltren per tot arreu, ho empesten tot. Potser per sort, fins i tot. Recentment, he tingut l’honor de compartir un espai de reflexió molt fructuós en un antic vapor restaurat, davall d’unes bigues que construïen un sostre
Conversar és el fruit d’un pacte. Amb un breu intercanvi introductori, amb alguns intents exploratoris, ens centrem en un tema que genera complicitat, que provoca la participació espontània per part dels circumstants. I aleshores, només cal descabdellar. En una sala de reunions presidida per volums lingüístics i sota la mirada vigilant d’un bust de Pompeu
Hi ha preguntes amb massa respostes: Què és la felicitat? Per què estem contents? Quant dura l’alegria? El benestar és subjectiu, intransferible i fungible. I encara que no siguem capaços d’explicar-ne les causes, el sentim quan arriba. Hem parlat del que ens agrada. Ara ell té una fixació pel surf i intenta verbalitzar les raons
La prudència i el coneixement al servei de la bona voluntat fan que el món quotidià ens sigui més habitable. Però la bona voluntat és només una part de la realitat. Els interessos mesquins, la ignorància, la indiferència i la incapacitat de fer les coses millor també constitueixen la realitat. No caldria parlar-ne més. Potser
Algunes peces lèxiques són contenidors de gran capacitat, urnes de desitjos, material altament inflamable. Potser no totes, però algunes paraules esdevenen ocasionalment un objecte decoratiu, una arma llancívola, un beuratge màgic, una ofensa imperdonable o un gest amorós. Des de l’inici de la humanitat, ens comuniquem amb símbols. Comprendre’ns és difícil, tanmateix. En tenim proves
Hem esdevingut animals adaptables al canvi. En mig segle s’han transformat molts dels hàbits quotidians de la nostra comunitat. I el capital lèxic s’ha transfigurat amb cada evolució. No sé quants llits ha fet cadascú durant les darreres dècades. Moltíssims, segurament: llits individuals, de matrimoni, bressols, plegables, inflables… I descriure’n les característiques i els elements
Jo és una paraula difícil d’entendre. Tothom és jo, però el meu jo és únic. És un globus que s’infla amb la identitat particular de cadascú a l’instant exacte que milions d’altres identitats fan un ús particular de la mateixa idea universal. Seguim aquest camí: què representen al món real les expressions “casa meua”, “mons