Un dia dura molt o dura poc. Com més l’omplim de coses més s’estenen les hores, com una malla elàstica que hi deixa cabre tot el que ens cal. Avui ha sigut un dia llarg i encara no s’ha fet de nit. Era fosc quan m’ha sonat l’alarma del mòbil. Plovia. Primera bona notícia. El
Ens faltaran pàgines per a tantes lliçons. Com que no parem d’aprendre ni que no en tinguem la intenció, arribarà un dia que no ens hi cabrà tot al cap, ni a les llibretes apilades de damunt de la taula. Potser ni a les carpetes de l’ordinador ni al trosset de núvol que tenim reservat
No saber que no sabem no destorba. Només volem saber quan sabem que no sabem. No ho diu cap llei això, però. A qui no vol saber tant li fa si sap que no sap. Així i tot, seria bonic que l’espurna de la curiositat sempre tingués una mica d’alè en qualsevol ànima. El saber
Potser ja ho he dit tot, el que podia dir. Per què no callo encara? Què em queda per a escriure en aquest blog al cap de deu anys, vuit mesos i sis dies d’haver difós el primer apunt amb una paraula agafada al vol? Quin mèrit té arribar a la quatre-centena publicació? De fet,
La curiositat té contraindicacions. El que no sabem ens ho inventem perquè quan volem trobar una resposta no parem fins a descobrir-la: a fora —en les fonts que podem consultar— o a dins del nostre cap. La invenció ve d’aquí; de l’insomni que ens provoquen els interrogants i de la satisfacció associada a les explicacions
No sé com deu anar exactament però la bona reputació es construeix amb eines de seducció massiva. A la inversa, igualment; es destrueixen les imatges de personatges públics en un tres i no res, quan convé. Amb el vocabulari passa un fenomen semblant perquè algunes paraules surfegen damunt les onades de les modes com ho
La mida no sempre es correspon amb l’èxit. Viure en un pis amb vistes panoràmiques en una població amb semàfors als carrers no garanteix l’accés a molts estímuls. Si tens els ulls tancats en la penombra, no veus els matisos. Si no destries els sorolls de les paraules, no perceps els murmuris. Si els dits
No saber llançar res es podria considerar un defecte. Guardar agendes laborals com a record durant dècades, conservar els papers usats d’embolicar regals per si de cas, col·leccionar les gometes dels enciams per a tancar bosses d’aliments a mig gastar, posar en un calaix les estampetes dels enterraments o construir muntanyes de revistes i diaris
Invisibles o visibles són les paraules. Vibren en l’aire només o tenen la corporeïtat de la tinta sobre el paper. Poden ser un tub de neó encès enmig de la nit o han adoptat el relleu del fil brodat en la girada d’un llençol. Corren imparables dins la pantalla que sostens entre mans o s’han
No hi ha cap recepta per a educar la descendència. Ni les teories més lúcides ens valen. A la pràctica tot es redueix a trampejar els dies difícils i a fer prevaldre l’afecte més incondicional per damunt de qualsevol circumstància canviant. I passats els anys, de sobte, arriba un dia que et dediques només a
La gent celebra coses. Avui 3 de desembre de 2022 hauran sortit de l’úter matern uns quants nadons. Algunes persones hauran deixat de respirar per sempre més en algun punt exacte de les vint-i-quatre hores d’aquest dia irrepetible. Igualment, milers d’efemèrides menors seran motiu de celebració en aquesta data precisa però, per a la majoria
Un viatge el desitges, el vius intensament i l’aboques al sac dels records. Hi anem disposats a fer una recol·lecta tan gran de curiositats i de vivències que fins i tot ens transmuta la noció del temps. Viatjar és viure en un xip. Per això, tornar a lloc de vegades ens costa. Diumenge passat vaig
No repetir-se costa. Quan transites pels mateixos camins i perseveres en els vincles, costa no repetir-se. L’originalitat cotitza a l’alça però només ens sembla original allò que no podem comparar amb el que ja ha existit perquè ho desconeixem. D’altres vegades, la il·lusió d’originalitat és simplement producte de la desmemòria. Esborrem per a reescriure damunt
No té gaire bona premsa, el pacte. Som forts si no claudiquem. Som forts si servem dret. Ho som si no hem de fer passes enrere. En canvi, no hi ha pau sense pactes: el que nosaltres volem més el que vosaltres voleu dividit pel que és possible. El que tu veus multiplicat pel que
L’eloqüència fascina. Potser se’n pot aprendre, fins i tot, de ser eloqüent. Però l’espontaneïtat, l’expressivitat i la seducció desinteressada d’un parlant que només pretén captar l’audiència per simple entreteniment ens provoca una gran satisfacció. Trobar-se bons intèrprets de la paraula és una sort. Estem a punt de tancar l’agost, que ha estat un mes llarguíssim,