L’atzar ha volgut que el Dia Internacional de la Dona em trobàs llegint “És que abans no érem així”, d’Empar Moliner, que acaba d’editar Columna. 11 contes de distint pelatge i condició, però tots amb protagonisme i empremta femenins. Per això ha estat una molt bona manera de celebrar aquest dia. Malauradament no abunden les
Proa, en la seva col·lecció “Ossa Menor”, presenta “A tocar”, de Manuel Forcano, obra dividida en dues parts, “Entre la set i la font” , formada per trenta-vuit poemes, i el poema narratiu “Ciutat refugi”. Tanmateix, “A tocar”, tot ell, deixa sentir força les paraules, l’expressió clara de qui tostemps deleja: Per descriure exacte el
Els qui ens hem aproximat a la figura de Joan March Ordinas a través, essencialment, dels estudis acurats i rigorosos de Pere Ferrer –probablement qui millor coneix el financer- i, ensems, a l’obra, a les obres i al pensament de Joan Mascaró i Fornès, trobam en l’esplèndida novel·la de Sebastià Alzamora “Reis del món” (Proa,
“Edicions del Periscopi” acaba de presentar la darrera proposta de Manuel Baixauli, “Ignot”, una veritable caminada fendidora pels àmbits de la creació lliurada de tot component condicionador; per les ombres de l’art i dels artistes oblidats o silenciats. Baixauli sap que transita per llocs insegurs i inestables, que trepitja sòl aiguamollós, raó per la qual
La lectura és una necessitat que desemboca sempre en el plaer. No obstant, hi ha lectures imprescindibles –diria obligatòries, però les obligacions sempre i en tot lloc hi sobren- que convoquen el desplaer; un malestar pregon que tanmateix acaba deixant un pòsit de ràbia aviadora o de força rebel que compensa amb escreix el desassossec
L’arribada ressagada dels Mags d’Orient, per desitjada, sol ser la més aclamada. I en no haver-hi millor present, per mi, que els llibres –que contenen l’or més pur, l’encès més purificador i la mirra més estimulant i aromàtica-, aquest matí me n’han deixat un bon esplet. I com que no m’he pogut estar d’acaronar-los, he
Primera lectura de l’any: un recull de les col·laboracions d’Albert Sánchez Piñol en el programa “El Matí de Catalunya Ràdio” entre el 2006 i el 2008, que aleshores dirigia Antoni Bassas, i que porta un títol per mi inquietant: “Homenatge als caiguts”. 80 textos que no podien sobrepassar els dos minuts i que l’autor deia
“Eixidiu. m. [LC] Forat per on surt l’aigua. L’eixidiu d’una aigüera”. Hi ha mots que et lliguen a una placidesa exigent, com aquest. Mots agradables que queden, mots que et modelen com si fossis fang, que diries un pic i un altre, i que, per tant d’ús, no els gastaries. Eixidiu. Me l’ha descobert Eva
Mentre anava a comprar el quemullar i el fred em recordava que ben aviat desapareixeran les primaveres, una cançó que té cinquanta anys i és ridícula, si va a dir ver, cantada per un grup britànic, Rare Bird, m’entretenia la pensa, que sempre està disposada a vagarejar pels ravals de les beneitures i les insipideses.
Lleonard Munatner, editor, acaba d’incorporar a la seva col·lecció de poesia La Fosca “Retorn a l’obert”, de Víctor Gayà, obra poètica que va ser guardonada amb el Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2019 que convoca anualment l’Ajuntament d’Inca. En el seu conjunt “Retorn a l’obert” és una simfonia –còsmica i per a una harmònica
Lleonard Muntaner, editor, acaba de presentar a la seva col·lecció “En diàleg”, “Llorenç Tous. Biblista i amics dels pobres”, a cura de Cecili Buele i Ramis. Llorenç Tous i Massanet (Capdepera, 1933) ingressà en el Seminari de Mallorca el 1944. Del 1956 al 1960, estudià a Roma, primer a la Pontifícia Universitat Gregoriana i a
Avui, festa de sant Ramon Nonat (religiós, mercedari i cardenal no parit, sa mare morí el dia abans de ser tret del seu si amb un estri tallant, el 1204) Richard Gere fa setanta anys. I en fa 152 que morí Charles Baudelaire. I 46 que morí John Ford. I, sobretot, 22 que morí la
Els que tenim una tirada especial per als llibres, als que els necessitam com el pa i el lleure, que ens arribi un llibre que té molts d’anys, ens reconforta de manera especial. En el Taller Marginàlia de Can Gazà en rebem molts als quals intentam allotjar de bell nou i entre aquestes recepcions, a
Els viatges de les persones que estimes són molt desitjats entre d’altres raons –qui sap si la primera- perquè saps que els viatgers estimats tornaran amb un present, en el meu cas normalment un llibre. I el millor de tot és que mai no fallen. Una persona molt estimada ha estat una setmana a Porto
“Mai serem lliures de veure el sol si anam ulls clucs”, deia –diu- el savi Joan Mascaró, que seguim sense escoltar ni valorar com es mereix. Mascaró, l’abril de 1964, participà en una entrevista que la BBC feia a dos membres dels Beatles, George Harrisson i John Lennon. El presentador demanà impertinentment als músics quina