marginàlies

Primera lectura de l’any: un recull de les col·laboracions d’Albert Sánchez Piñol en el programa “El Matí de Catalunya Ràdio” entre el 2006 i el 2008, que aleshores dirigia Antoni Bassas, i que porta un títol per mi inquietant: “Homenatge als caiguts”. 80 textos que no podien sobrepassar els dos minuts i que l’autor deia els dijous cap al final del programa, quan l’escoltava més gent, a la secció “La contraportada”.

Vuitanta “històries estrafolàries” que segueixen sent tan vigents i vitals com aleshores, segurament perquè allò que pretenien –i aconseguiren- era “fomentar l’esperit crític dels oients”. Així, com també diu el propi autor, “Homenatge als caiguts potser una petita victòria dels relats sobre les tertúlies. L’actualitat tendeix a la caducitat; la narrativa, a l’eternitat”.

A més de vitals i vigents, aquestes històries atrapen el lector com en el seu moment enganxaren els oients. Relats que interessen més enllà de la seva veracitat i en els que la ironia, l’humor i les dosis generoses d’acidesa hi traüllen a l’ampla perquè la lectura avanci falaguera deixant la màxima petja possible.

I tot, perquè “Les paraules mai no poden ser lletges; en tot cas, allò lleig és el que designen”. Bona lectura, profitosa.