marginàlies

“Edicions del Periscopi” acaba de presentar la darrera proposta de Manuel Baixauli, “Ignot”, una veritable caminada fendidora pels àmbits de la creació lliurada de tot component condicionador; per les ombres de l’art i dels artistes oblidats o silenciats.

Baixauli sap que transita per llocs insegurs i inestables, que trepitja sòl aiguamollós, raó per la qual manté tostemps despert el lector perquè pugui prendre les mesures necessàries a la bellesa que impregna l’obra.

Penetra en l’ànima de les coses i dels personatges, dels artistes que no aconsegueixen mostrar força la seva obra. L’ànima dels artistes solitaris que defugen les litúrgies del mercat de l’art. L’ànima, també, dels lloc buits i foscos,  i de les persones que fugen constantment, que sembla que tinguin foc dins les sabates. I desvetlla allò que mostren les obres inèdites, amagades; l’ardor que desprenen, la força que encomanen. En definitiva, l’ànima del procés creatiu, del treball esforçat del creador que no renuncia a expressar allò que sent de la manera que considera més adient.

“Ignot” també és una crítica als vicis i els avesos de  la literatura establerta –i, en general, al de totes les disciplines creatives- que presten més atenció a l’èxit que no a la creativitat.

Manuel Baixauli escriu a contracorrent per a una “immensa minoria de lectors exigents”. Del vastíssim territori literari se’n va als marges a la recerca de l’autenticitat, de l’expressió sense crosses ni servituds de cap mena. I depassa les bardisses imposades pels impostor per anar “més enllà i més enllà i sempre més enllà”.

“Ignot”, per tot això i més, és una veritable llepolia.