De Patti Smith n’havia escoltat alguna cançó que no havia quedat, en sabia detalls que no ajudaven gens a fer-ne cap retrat precís i els darrers temps vaig saber, també, que recalava adesiara per distints indrets costaners del Principat. Això i res feien un tot sense gens de pes fins que vaig topar-me amb «L’any
El gall me mira amb insolència i amb càrrega forta d’estupor mentre llegesc, a peu dret davant el finestró que em vigila les nits, “Un estiu”, de Francesc Parcerisas, una de les moltes lectures que ja fa temps que esperen infinitament pacients la meva atenció. Els llibres són reservoris inexhauribles de paciència i per això
Agnès Llobet Deià acaba de publicar a Documenta Balear “Turista zero”, el cinquè poemari després de “Podríem”, 2010; “La dona de Poe”, 2012; “L’incendi de les papallones”, 2015, i “El desig d’Alcmena”, 2017. Aquest nou lliurament inclou 28 poemes que volten una ciutat que fermenta i que no facilita gens l’aixopluc, i una mare que
“La mort afecta tot i tothom, democratitza la vida i el cadàver es jerarquitza segons la rellevància social”, diu Rosa Planas en el seu llibre “L’espectacle de la mort a la Mallorca del segle XIX”, editat per Lleonard Muntaner a la seva col·lecció Panorama de les Illes Balears. En efecte, el gran enigma, allò que
“Tània i els vius”, de Joan Pons Bover, Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2019 i editada per Adia edicions a la seva col·lecció Llimona Verda, presenta l’esfondrament de quatre solituds que es veuen obligades a passar per escrit les seves raons arran de la mort d’una d’elles. Es tracta d’escrits que no
Es pot dir molt de “L’espai profund”, de Lluís Calvo, i tanmateix no ho diríem tot, és clar, perquè cada poema és un camp per explorar: Fes-te sols una pregunta i avança pels llocs desconeguts. I aquesta és la seva proposta, acompanyar-nos en aquest viatge, pas o trànsit on hi trobes de tot sense cercar
“El monstre de la memòria”, d’Yshai Sarid, traduït per Roser Lluch i editat pel Club editor, es llegeix a molt bon ritme –l’autor et fa anar falaguer i sense distraccions- i va deixant tantes penyores que quan l’acabes fa mal dir o fer res que no sigui mesurar la densitat del silenci que imposa. I
Aquest vers que fa d’entrada a aquesta nota és d’Àngel Terron (Palma, 1953) i ben bé podria resumir -si és que convé reduir a la mínima expressió per dir amb la màxima potència- el seu recull “El llibre del mercuri (1975-1985)”, editat a la col·lecció “La fosca” de Lleonard Muntaner, editor. Aquest text reuneix els
Els llibres no es faran seus els carrers, avui, i tant de bo la seva festa prengui, ni que sigui momentàniament, el protagonisme al martelleig anguniós de les noves de la pandèmia que sembra d’oblit la memòria dels que no l’han pogut esquivar i hi han deixat la vida. I tanmateix el que ens cal
Prenent el títol d’una cita d’Ernst Jürgen (Tot açò pertany a l’esperit del temps) Martí Domínguez ens fa capbussar en el nazisme i el paper que varen jugar diversos científics alemanys en l’holocaust. I també de la utilització, a voltes la manipulació, que el nazisme va fer d’estudis científics per justificar l’extermini de jueus, comunistes,
Les obres de Stefan Zweig sempre han d’estar a l’abast i cal anar-hi amb freqüència per esteranyinar la pensa o hidratar el cervell . Entre d’altres raons perquè la seva escriptura t’omple de beutat i el fons de totes et reconforta. “Clarissa”, tot i que no estigui acabada, condensa aquestes apreciacions i, a més, conté
De Sud-Àfrica no en sé gaire coses d’ençà que deixà enrere l’apartheid i que morí Nelson Mandela. Del poc que arriba d’aquest país jo me n’assabento de detalls que mai no troben on fer vasa. Per això, no vaig dubtar a fer-me amb la novel·la “Coconut” de Kopano Matlwa, editada per Sembra Llibres i traduïda
He estat massa a llegir “la vida dels cossos”, del mestre Guillem Frontera. Fa mesos que la tenc en el caramull de llibres per llegir i per unes raons o altres fins ara no m’hi he pogut posar. I en haver-la closa, m’han vengut ganes de pegar-me tocs pel cap per haver estat tant de
Un horabaixa sencer amb Aleksandr Puixkin i la seva joia “Eugeni Oneguin” memorablement traduïda per Arnau Barios i editada per Club Editor, vol dir vèncer la insipidesa imposada. En temps de confinament i estupor, llegir i atendre aquesta obrassa obre finestrals i desplega tota l’escala de colors i també de valors, dit sia amb tota
La calongina Adia Edicions presenta a la seva col·lecció Llimona Verda la nova novel·la d’Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) “Quan el cel embogeix”. Es tracta d’una baula més de l’obra que està construint pacientment i esforçada l’autor d’ençà de “El brell dels jorns”, poemari editat el 1986. Una obra caracteritzada pel tractament rigorós de les