marginàlies

El gall me mira amb insolència i amb càrrega forta d’estupor mentre llegesc, a peu dret davant el finestró que em vigila les nits, “Un estiu”, de Francesc Parcerisas, una de les moltes lectures que ja fa temps que esperen infinitament pacients la meva atenció. Els llibres són reservoris inexhauribles de paciència i per això n’hauríem de prendre molta llum. Esperen sempre sense perdre mai la força i evitant tostemps les corregudes estèrils i les precipitacions que sols porten ensopegades i caigudes doloroses.

L’escriptura d’aquest diari d’estiu de Parcerisas no crida gens, no aixeca pols per no enterbolir allò que diu a les clares. És generosa, amablement topadissa, sap apaivagar la impaciència i no deixa de dir com ho fa la mar: emmirallant, convidant a crear i a viure fluxos i refluxos. Sap com fer gaudir el lector i la manera de descobrir allò que amaga la immediatesa, la frisança. Sap com esquivar la caducitat toixa i injusta que el cretinisme que grimpa vol imprimir als instants perquè no pertorbin la seva dictadura.

Aquest estiu pandèmic és propici a l’alienament i bé que ho aprofiten reis emèrits per fugir, per riure’s del poble, del sant i de la festa. I això no obstant, els seus llepaires el segueixen adulant i fent passar la fugida de lladregot per un sacrifici dolorós que accepta reialment l’emèrit espavil·lat pel bé de la seva pàtria que no és altra que la dels diners, la de la cobdícia i de la mentida i de l’engany. Va tenir un bon mestre, tot sigui dit, tacat de sang i que dictà a cops de sentències a mort i per la gràcia de Déu, com va fer encunyar a les monedes.

Ahir se n’anà Pere Casaldàliga, aquell que com més donava, més ric era i menys necessitava. L’Església a la que pertanyia mai no el farà sant perquè ho va ser amb escreix en vida. Tampoc no li fa falta per seguir seguint-lo i per seguir invocant la seva llum en la lluita incessant contra el poder que abusa, que persegueix i deprimeix, i finalment mata.

El gall ja no me mira. Espicossa brandant la cresta com si fos un gall pirata.