marginàlies

“El monstre de la memòria”, d’Yshai Sarid, traduït per Roser Lluch i editat pel Club editor, es llegeix a molt bon ritme –l’autor et fa anar falaguer i sense distraccions- i va deixant tantes penyores que quan l’acabes fa mal dir o fer res que no sigui mesurar la densitat del silenci que imposa.

I és que parlar dels treballs forçats fins a la mort, dels camps d’extermini aixecats pel nazisme, de les cambres de gas i de tot el que comporta acarar-te a la deshumanització decretada per Hitler i la seva cohort de genocides, no és bo de fer. En haver-te recuperat de les coces de l’horror tot són preguntes que difícilment troben resposta. I com més poues en l’odi que mena a la ferotgia i d’aquí a la magnitud de la “solució final”, més s’apregona l’angoixa per no capir no sols la raó, sinó la finalitat del carnatge.

El protagonista de “El monstre de la memòria”, doctor en història i coneixedor molt precís de tot el que s’esdevingué a Auschwitz, Birkenau, Chelmno, Sobibor, Majdanek  o Belzec -per la qual cosa esdevé guia d’aquests camps- intenta que els joves israelians que visiten aquests indrets se centrin en les víctimes, essencialment en les víctimes, totes elles sense excepció, que arriben a la cambra de gas després de tota una cadena de vexacions i ficades a la força en un espiral d’horror i desesper que els impedia no fer res més que obeí les ordres del garrot.  I, com diu Sarid, “era l’instint animal de sobreviure a qualsevol preu el que feia anar la màquina i la submissió de l’ésser humà al poder desenfrenat”.

Les víctimes sempre són les darreres en l’ordre de la vindicació, ens ve a dir l’autor, i cal revertir aquest avès perquè només atenent la vida de cada víctima ens podrem fer càrrec del que coneixem per holocaust: “L’endemà, a Auschwitz, els vaig veure per primer cop. No a través dels llibres ni al joc de l’ordinador, sinó de debò. Aquí s’aturaven els vagons, deia jo, i sentia com s’aturava el tren, com s’obrien les portes dels vagons, focus, pànic, ¿on és el nen?, ¿on és la maleta?, ¿encara som vius?, ¿on som?, ¿on ens porten?”.

El passat 27 de gener va fer 75 anys de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau llocs on “la humanitat va ser assassinada”, a dir d’Yshai Sarid, i la lectura d’aquest text pot contribuir a preservar per sempre la memòria de la xoà.