Res no s’acaba i tot comença

Sempre t’han caigut mitjons
a les meves cordes d’estendre.
Eren els teus desitjos de fadrina
que furtiu et masturbés un veí
en un somni vivent d’ulls clucs.

Cada dring de timbre
ha estat un sospir i un ofec
esperat pels dos
regalat gota a gota
sobre la suor i temença
d’un segon dring esperat.

Si et descobria un raig de sol
o el vent obria la cortina
despertaves de nou.

Sempre et cauran mitjons
sobre les meves cordes d’estendre.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Alhora, germans i germanes
pel camí
i amb el perill de ser espiats
ens hem amat
brogits de pells i efusions.
Les nostres armes no han descansat
ni en el llit més boig.

Estels en els ulls de la fosca
i mirades de desig
estels a les mans i en els punys
una bandera folgada amb el nostre nom:

Re-vo-lu-ci-ó!

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

A Henri Pichette

Naturalment les silents siluetes
i gestos dels venedors corresponien
a la tàcita pregonesa, que a quilòmetres llum
corrien per les neurones i enamoraven
l’encèfal.

I el venedor des la cadira seva
de còmode contorn afegia al tenderol
un silenci in extenso
i una expressió inesgotable.

UMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMM ?

12-11-1956
La coneixeu, aquesta vida movedissa.
I amb llavis de clergue heu besat la verge
-d’una carreta us tira la mula-
Ofreneu violetes als morts
sota el xiprer, estupreu de nou
i us fa més vell la sang nova.

7-II-1967
Fills meus
de nou, la coneixeu aquesta vida turbulenta.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

A Eugène Guillevic

…Els ulls cecs de nou milions de sords
callen sota la fosca
davant la pantalla del televisor
i s’hi entenen…

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

A la manera d’Alexandre Toursky

Hem dit, cantant-les
la misèria, la vilesa…
I ens han colgat de bandera blanca
emmudint-nos.

Cantant-les, hem volgut dir
la llibertat, la incontinència
quan aquesta ensenya
més bruta
ens ha amagat tot un món.

Hem cridat bleixosos
amb poder, la fúria!
Mes, la bandera abjecta
ens ha escanyat
amb les mans d’un militar
de grau transcendent
i amb les d’un potentat industrial
i les d’un atrevit burgeset
amb les ungles d’un bisbe rabiós
i amb l’ordre dels ullals dels senglars.

Algú parlà d’emancipació
Algú altre de pau.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Dedicat a Pierre-Jean Jouve

El cérvol assedegat
corre pel bosc
celat als nostres ulls.

Tenim terrossos
que ens ha pres amb l’aspra llengua
o brusc parlar
en el nostre somni més fons.

El cérvol, atzucac
vela el bell sentit més distant
i el nostre udol més pregon i antic.

Turmenta i torba
cadascun dels designis
a la sala recòndita d’aquesta vida bifurcada.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Dedicat a Aimé Césaire

Descobrirem la flor               Marcida entre un llibre
que a dolls creix                     i reviurà un nou temps.

Sanarem l’escorça del pi      I la Mediterrània mor
entre penya-segats               com un jou silent.

Traduirem cada tro               L’emmudiment germà
en la nit dels murs                vergonyosament bastits.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Inspirat en Paul Eluard

L’infant
-i el cargol-
regenta la nit
regina imaginació.

Si moria,
la nit
ja imaginaria altre infant.

L’infant,
si moria
la nit,
ja començava el martiri escolar.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Dedicat a la Joyce Mansour

Coneixem cada renís aixecat
en els teus ulls estremits
de folls cavalls abans de l’alba.
Coneixem embriagats moments
que ens guiaran de la mà
a mantes pells. Doloroses, tendres
abruptes en arriscades senderes
abruptes en moviments feréstecs
abruptes suors abatudes
abruptes!
Abruptes en el repòs silent
i en les primeres albors del recés
obertes com la incisió dels renissos
pel camí més febrós a la cambra.
De la teva mà i a la teva carn.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Un xic de pell
un poc de dents
un xic de tu
un pam de nas
dos pams de pit
dues mans i peus
bon pèl, bru
molt cel, blau
I un nou bes
els dos al banc
i un poc de vi
i un raig de sol
Un molt de tu.

I més de tot
i tot del res
i un bany de vos
i un llit dels dos
i un pas ben cert
o un cert pas lleu.

Què més?
Ei, si tu vols
un truc ben breu
i un bes prou llarg.

(1996?)

Mira-te-la

la la la la

Pel mercat
ja és dissabte
i cal festejar amb
costelles
i pernil dolç per al gat.

El Barbour descansa
on les botes exhalen
i bleixen pudentes
el descans setmanal.

la la la la

I demà ressaca
barbacoa i allioli.
Serà demà, quan despullades
les Xibeques moriran
dominicals a l’alba.

Costo, mots i verbs,
expressions irrepetibles dilluns.

Per allí va. Mira-te-la
per la Gran Via – Diagonal

la la la la…

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

T’hauré regalat cada centímetre
de pell, que amb rampell no sabràs
pronunciar sinó xiscles callats
en aquest pont de fil de saliva.

Caminaré gatejant per bastir-te
les genives, caminets, dreceres
nous ponts i catedrals incandescents.
Caminaré del clatell als turmells.

En aquesta tàcita expansió de la nit,
boca teva, et contindré; I emmudiràs
l’opinió salvatge que et menja
i que diràs més baix, més tendrament.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Atenc el passadís curiós
el llenços petjats
pels prefacis dels colors
virats per camins ocults.
Del gris i el blanc
ombres i estampes rutilants
de foscor i besllums
i cossos bells i cromats.
Passo fretura en l’atenció
que prenc a la galeria
en l’interluni, de nit.

I vinc, atent cap a tu
i la teva porta em rep
divisòria d’un món de trencadís
i l’extensió de la teva pell.

Em continc persistent
i visito cadascun dels temps
virats pels llenços del passadís.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Ensems hem emprès el camí
llevat del coix
que espera trobar flonges senderes
llevat del cec
que negat ha caminat marxa enrere
cap a l’equivoc sud de passions
llevat del cec-miop
que ha reculat gasiu
pel poc guanys que ha pogut preveure.

A terres llunyanes, camí del nord
sota un pi hem fet recompte.

Ensems ens hem guarit les ferides
llevat dels nous coixos i cecs
que en la flonjor de la ruta
quieta, hi han trobat
el ball foraviat del laberint.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

Una aranya
baixa la paret
niu de xinxes
sota el crucifix.
El sol partit per les reixes
a la Guerra Civil;
partícules de pols
voltoram de mosquits
en una cerca inútil.
Cadàvers devers
l’oblit dels poblets
els ulls dels infants.
Poroses figures
de rastres buits al buit.
Cinquanta anys
per podrir-se i perdre
en un oblit
de partícules de pols.

L’aranya baixa
negra i superba.
El pregadéu
l’occeix d’un tall
rompent-li el cau de la creu
i devorant les xinxes
de cinquanta anys.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, octubre 1988-abril 1989)