Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Coneixem cada renís aixecat…

 

Dedicat a la Joyce Mansour

 

Coneixem cada renís aixecat
en els teus ulls estremits
de folls cavalls abans de l’alba.
Coneixem embriagats moments
que ens guiaran de la mà
a mantes pells. Doloroses, tendres
abruptes en arriscades senderes
abruptes en moviments feréstecs
abruptes suors abatudes
abruptes!
Abruptes en el repòs silent
i en les primeres albors del recés
obertes com la incisió dels renissos
pel camí més febrós a la cambra.
De la teva mà i a la teva carn.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent