Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Coneixem cada renís aixecat…

 

Dedicat a la Joyce Mansour

 

Coneixem cada renís aixecat
en els teus ulls estremits
de folls cavalls abans de l’alba.
Coneixem embriagats moments
que ens guiaran de la mà
a mantes pells. Doloroses, tendres
abruptes en arriscades senderes
abruptes en moviments feréstecs
abruptes suors abatudes
abruptes!
Abruptes en el repòs silent
i en les primeres albors del recés
obertes com la incisió dels renissos
pel camí més febrós a la cambra.
De la teva mà i a la teva carn.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent