Res no s’acaba i tot comença

A Henri Pichette

Naturalment les silents siluetes
i gestos dels venedors corresponien
a la tàcita pregonesa, que a quilòmetres llum
corrien per les neurones i enamoraven
l’encèfal.

I el venedor des la cadira seva
de còmode contorn afegia al tenderol
un silenci in extenso
i una expressió inesgotable.

UMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMM ?

12-11-1956
La coneixeu, aquesta vida movedissa.
I amb llavis de clergue heu besat la verge
-d’una carreta us tira la mula-
Ofreneu violetes als morts
sota el xiprer, estupreu de nou
i us fa més vell la sang nova.

7-II-1967
Fills meus
de nou, la coneixeu aquesta vida turbulenta.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)