Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

A Henri Pichette

 

A Henri Pichette

 

Naturalment les silents siluetes
i gestos dels venedors corresponien
a la tàcita pregonesa, que a quilòmetres llum
corrien per les neurones i enamoraven
l’encèfal.

I el venedor des la cadira seva
de còmode contorn afegia al tenderol
un silenci in extenso
i una expressió inesgotable.

UMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMMM ?

12-11-1956
La coneixeu, aquesta vida movedissa.
I amb llavis de clergue heu besat la verge
-d’una carreta us tira la mula-
Ofreneu violetes als morts
sota el xiprer, estupreu de nou
i us fa més vell la sang nova.

7-II-1967
Fills meus
de nou, la coneixeu aquesta vida turbulenta.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent