Res no s’acaba i tot comença

Sempre t’han caigut mitjons
a les meves cordes d’estendre.
Eren els teus desitjos de fadrina
que furtiu et masturbés un veí
en un somni vivent d’ulls clucs.

Cada dring de timbre
ha estat un sospir i un ofec
esperat pels dos
regalat gota a gota
sobre la suor i temença
d’un segon dring esperat.

Si et descobria un raig de sol
o el vent obria la cortina
despertaves de nou.

Sempre et cauran mitjons
sobre les meves cordes d’estendre.

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)