Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Sempre t’han caigut mitjons…

 

Sempre t’han caigut mitjons
a les meves cordes d’estendre.
Eren els teus desitjos de fadrina
que furtiu et masturbés un veí
en un somni vivent d’ulls clucs.

Cada dring de timbre
ha estat un sospir i un ofec
esperat pels dos
regalat gota a gota
sobre la suor i temença
d’un segon dring esperat.

Si et descobria un raig de sol
o el vent obria la cortina
despertaves de nou.

Sempre et cauran mitjons
sobre les meves cordes d’estendre.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent