Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

El cérvol assedegat corre pel bosc…

 

Dedicat a Pierre-Jean Jouve

El cérvol assedegat
corre pel bosc
celat als nostres ulls.

Tenim terrossos
que ens ha pres amb l’aspra llengua
o brusc parlar
en el nostre somni més fons.

El cérvol, atzucac
vela el bell sentit més distant
i el nostre udol més pregon i antic.

Turmenta i torba
cadascun dels designis
a la sala recòndita d’aquesta vida bifurcada.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent