Publicat el 1 de febrer de 2022
El cérvol assedegat corre pel bosc…
Dedicat a Pierre-Jean Jouve
El cérvol assedegat
corre pel bosc
celat als nostres ulls.
Tenim terrossos
que ens ha pres amb l’aspra llengua
o brusc parlar
en el nostre somni més fons.
El cérvol, atzucac
vela el bell sentit més distant
i el nostre udol més pregon i antic.
Turmenta i torba
cadascun dels designis
a la sala recòndita d’aquesta vida bifurcada.
(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent