Dedicat a Pierre-Jean Jouve
El cérvol assedegat
corre pel bosc
celat als nostres ulls.
Tenim terrossos
que ens ha pres amb l’aspra llengua
o brusc parlar
en el nostre somni més fons.
El cérvol, atzucac
vela el bell sentit més distant
i el nostre udol més pregon i antic.
Turmenta i torba
cadascun dels designis
a la sala recòndita d’aquesta vida bifurcada.
(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)