T’hauré regalat cada centímetre
de pell, que amb rampell no sabràs
pronunciar sinó xiscles callats
en aquest pont de fil de saliva.
Caminaré gatejant per bastir-te
les genives, caminets, dreceres
nous ponts i catedrals incandescents.
Caminaré del clatell als turmells.
En aquesta tàcita expansió de la nit,
boca teva, et contindré; I emmudiràs
l’opinió salvatge que et menja
i que diràs més baix, més tendrament.
(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)