Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

T’hauré regalat cada centímetre…

 

T’hauré regalat cada centímetre
de pell, que amb rampell no sabràs
pronunciar sinó xiscles callats
en aquest pont de fil de saliva.

Caminaré gatejant per bastir-te
les genives, caminets, dreceres
nous ponts i catedrals incandescents.
Caminaré del clatell als turmells.

En aquesta tàcita expansió de la nit,
boca teva, et contindré; I emmudiràs
l’opinió salvatge que et menja
i que diràs més baix, més tendrament.

 

(Port Vibrant, El Padró- Calella de Palafrugell, 1988-1989)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent