Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Tirallonga improvisada

 

Un xic de pell
un poc de dents
un xic de tu
un pam de nas
dos pams de pit
dues mans i peus
bon pèl, bru
molt cel, blau
I un nou bes
els dos al banc
i un poc de vi
i un raig de sol
Un molt de tu.

I més de tot
i tot del res
i un bany de vos
i un llit dels dos
i un pas ben cert
o un cert pas lleu.

Què més?
Ei, si tu vols
un truc ben breu
i un bes prou llarg.

(1996?)

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent