L’explotació sexual de 16 menors mallorquins tutelats, lligada a la violació múltiple d’una menor la nit de Nadal –els agressors eren adolescents- han esmussat l’aire de les converses de Can Gazà d’aquest dimarts que prologa la festa gran de sant Antoni. Vides abusades i abrusades, innocències esberlades, futurs robats, agressors que s’escapoleixen, benes als ulls
Espanya ja té nou president, Pedro Sánchez Pérez-Castejón. A Can Gazà, curiosament, alguns residents, havent dinat, seguien la votació en dues televisions, la gran connectada a Antena3 i l’altra a TVE. Així ho volen els gazanencs i així ho tenen, que l’adoctrinament no forma part del nostre programa assistencial. A la primera, els comentaristes bramaven
Miquel Brunet, Jaume Santandreu, Imma Villalonga i Maria de Lluc aquest matí, al Taller Marginàlia de Can Gazà, han entendrit fins al moll dels ossos dient “Rua Fosca”, de la que en són autors Brunet i Santandreu, els molts amics que ens hem reunit a la Sala Bona del Taller. La trobada s’emmarcava en el
Sesteja Can Gazà tot esperant el cap d’any. Mai no perd la calma ni la força de la placidesa. Als residents no els agraden gens, les festes nadalenques perquè porten adherides massa històries amb dalla, excessius records amb cadena. Com sigui, encara queda un pensament per als dos gazanencs que estan ingressats a l’hospital i
Els Reis d’Orient i la seva adoració a l’infant Jesús només apareix a l’evangeli de Mateu. Quant al nombre, segons l’evangelista eren tres, però segons altres fonts apòcrifes arriben als seixanta. Representen la universalitat del missatge o de la doctrina cristiana. No és fins a la meitat del segle XIX que porten regals o carbó
A Can Gazà la nit de Nadal és una dansa de fantasmes. O la foto moguda d’una alba encesa. Cap dels que hi resideixen no hi és per gust i ha de conviure amb altres ferits encetats que no ha triat. Per ells, cada nit és el dia del judici i les sevícies de distint
Passejar per Ciutat entrada la nit, quan el silenci assoleix el grau més alt d’eloqüència, és un gust malgrat els excessos lumínics que pateix. En els carrers s’hi ha de veure, clar, però no cal fer-ne un gra massa. I això d’il·luminar monuments i façanes em sembla una arrogància ben estalviable. No cal contaminar ni
El jardiner de Can Gazà té el cor en un fil i l’hauran d’obrir per reposar-li els stents. En el seu cas no el poden intervenir per angioplàstia. La medicina cardíaca ha avançat molt els darrers anys i tot fa preveure que anirà bé, però el neguit pesa. No té ningú, el jardiner gazanenc, cap
Dissabte passat en el Taller Marginàlia, la nau que Can Gazà, Institut contra l’exclusió social té en el polígon ciutadà de Can Valero, va tenir lloc el tercer Vermut del Primer Dissabte que anà a càrrec dels amics molt més que fraternals de l’associació Horizonte. La coral d’aquest club solidari (Nostàlgics de s’Horizonte) ens cantà
No se sap bé si és un raig de llum que entra a la fotografia o és la llum del fanal que esguarda l’entrada fotografiada de Can Gazà la que surt de l’instant captat per cercar la finestra del despatx i fer part del migdia oratjat. I quan el gazanenc amb nom d’emperador romà, just
Aquest anunci amb tanta exclamació està enganxat a un lateral de la caixa de l’ascensor de la finca. Més enllà de les inquietuds estranyes que desperta -això que persones alienes a l’edifici pernoctin concretament a les escales és ben mal de creure- fa la sensació que allò que es vol que quedi molt clar és
La vida a Can Gazà mai no ha mirat prim. Amb la vegetal és esplendorosa, amb l’animal va sempre a raig i fins i tot amb la mineral es comporta com una gran marassa. El temps meteorològic i tot de sempre ha mirat de no fer desastres ni en el casal ni a la finca
A Can Gazà avui hem començat el xafarranxo de neteja, rebombori que enutja molts gazanencs però del que no se n’escapa ningú. Des de fa quaranta-tres anys el casal –degà dels centres assistencials mallorquins- acull persones necessitoses i cada dos anys el posam a punt residents i responsables. Avui a les set i mitja del
Al Taller Marginàlia hi arriben tota mena de mobles, llibres, roba i objectes de decoració almoinant una segona oportunitat, tot desafiant, d’aquesta manera, la ferotgia del consumisme. Al mateix temps el visiten persones de tota condició que, amb molta freqüència, entren en conversa amb qui els atén moguts per la singularitat del Taller i el
El meu preceptor menor avui fa dos anys plens de seny i saviesa. En paral·lel, al Taller Marginàlia, avui dematí hem fet un clam i una pregària per la tendresa ofegada a la Mediterrània. Per això, hem omplert de flors un bres recuperat pels gazanencs. Durant l’hora que ha durat aquesta memòria, el meu preceptor,