És polonès i parla l’espanyol molt malament; del nostre català segurament li arriba més el to que no el sentit. Es maneja amb un grapat de paraules que se solen reduir a monosíl·labs i a interjeccions de tota mena. Ja fa uns quants anys que és a Can Gazà i de la seva vida no
El nostre llenguatge popular és molt ric a l’hora de referir-se als pobres. D’exemples n’hi ha un bon caramull: “Pobres de pobres, va dir sant Pau”, que significa que damunt els pobres hi plouen totes les dissorts. “Al ric que cau, el sostenen; al pobre, l’empenyen”. “Home pobre, no pot criar gos”. «El que per
El diari “Ültima Hora” d’ahir dia 13 de gener, a les pagines 24 i 25, presentava un reportatge titulat “Un parque sin niños”, sobre el parc de Can Simonet, del barri ciutadà de Camp Rodó. (https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2023/01/13/1862447/palma-can-simonet-parque-ninos.html). Just a baix del titular es diu literalment: “El recinto de Can Simonet se llena de indigentes que auyentan
La roba estesa a cal pobre el dignifica. Anar nets –i si pot ser com a patenes- és senyal d’autovaloració i, per això, els intemperaires, els fills bastards del carrer, els intocables del consumisme, es descuiden higiènicament i es consumeixen. Conseqüentment, la netedat d’un escopit del sistema esdevé la prova primera –i per ventura definitiva-
A Can Gazà avui ha arribat l’aportació anual d’ASAJA en forma de verdures, fruita, carn, peix i pinso per als animals de la granja. Al voltant de deu tones que es repartiran entre aquelles entitats que atenen l’exclusió social mallorquina; un recapte exemplar, sens dubte, fet en unes dates assenyalades que el remarquen més. Mentre
A Can Gazà, l’esperit nadalanec, per motius diversos la majoria dels quals tenen a veure amb els gazanencs i les seves circumstàncies, vola molt baix. No s’hi senten nadales, absència que fins i tot els més proclius a celebrar aquesta disbauxa, agraeixen. I malgrat aquesta distinció, el coc en cap, Jaume Santandreu, cada any orna
A Can Gazà l’eclecticisme campa a l’ample, com ha de ser en una llar singular amb tints ben precisos de surrealisme. En atansar-se Nadal –temps, d’altra banda, gens benvingut per als estadants per raons profundes- aquest eclecticisme arriba al seu zenit en el muntatge dels ornaments que tipifiquen aquestes festes. L’encarregat d’aquesta tasca és el
El lema del Dia Mundial de la Sida que se celebra avui, dia 1 de desembre, és una crida a l’acció: “Igualtat Ja”. Per això, per tal d’eradicar les desigualtats que perpetuen la pandèmia, ONUSIDA insta governs i persones a: Augmentar la disponibilitat, la qualitat i la idoneïtat dels serveis per al tractament, les proves
A Can Gazà, havent dinat de llampuga amb pebres, la conversa amb el coc i la resta de l’equip responsable fila i s’enfila amb la calma que un temps llunyà caracteritzava la gent d’aquesta illa. D’entrada, no sabem si llampeguejam o llampegam, però ens fa vessa anar-ho a cercar tot d’una. Finalment sabrem que tant
Les converses sempre fan bé per molt que tractin de coses lletges i criminals, com ara el primer aniversari de la presa del poder dels talibans a Afganistan. Amb el coc de Can Gazà i els altres membres de l’equip de responsables en parlam, havent dinat, de tots els crims de lesa humanitat que cometen
Una imatge de la Marededéu en el rostoll, o gairebé, esperant ser traslladada a recer de la solana. No és cap meravella, ans al contrari, d’artística no hi té res i de decorativa tampoc. I tanmateix algú pot estar temptat de demanar-li que parli amb el seu fill perquè amaini aquesta calor extrema, a punt
Fa mal dir des de quan el tallagespa ocupa el cornaló més aombrat de la terrassa de la cisterna. I ja és impossible saber qui el va dur, si ha funcionat mai –a Can Gazà no hi ha cap terreny herbat que requereixi els seus serveis- i qui i quan el va deixar aquí on
Camina sense acabar d’estirar les potes i posar-se ufanosament dreta, la gallina, amb el bec en terra gairebé permanentment com si volgués jugar a ser una fura o un ca de rastre. I encara té un tret que la fa única en el nombrós galliner de cals pobres: cada parell de passes, en fa altres
El teu nom àrab significa segur, sa, sa i estalvi, i ara mateix per mi és un escarni perquè t’estàs morint. I ho saps. I voldries no estar gaire a fer-ho. Fa sis setmanes te rescataren d’un infart massiu que ha tengut massa rèpliques. No tens mal i dius que voldries poder parlar però no
Segons sembla, és probable que alguns establiments hotelers de les illes hagin de tancar o, si més no, hagin de reduir la seva cabuda perquè un nombre important de treballadors fixos discontinus –o els que podrien signar un contracte de treball- no es poden incorporar a la feina perquè no troben lloguers dignes a preus