marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 de novembre de 2019
0 comentaris

DORMIR A L’ESCALA

Aquest anunci amb tanta exclamació està enganxat a un lateral de la caixa de l’ascensor de la finca. Més enllà de les inquietuds estranyes que desperta -això que persones alienes a l’edifici pernoctin concretament a les escales és ben mal de creure- fa la sensació que allò que es vol que quedi molt clar és que davant qualsevol renou sospitós –de què?- s’ha de cridar la policia, concretament al 061.

Vet aquí allò que, sobre les persones sense sostre, marginades de manera extrema o excloses al límit, en pensa la immensa majoria de ciutadans: que és un problema d’ordre públic. Sembla lògic, per mera decència humana, que si te trobes amb una persona que dorm a l’escala de la teva finca, li demanis què li passa i intentis donar-li una mà, si pots. Ningú no dorm al carrer o a l’escala de finques per plaer ni de manera voluntària. En aquest cas, però, a la meva finca, aquest pas s’obvia i es passa directament a l’acció: com que ens trobam davant un monstre menja-nins o cosa molt pitjor, es criden directament les forces d’ordre públic, no fos cas el dorment sense sostre preparàs un atemptat.

En la propera reunió de la finca hauré de dir que, davant anuncis d’aquesta mena, em sent insegur i no precisament pels desconeguts que puguin dormir a l’escala, sinó de certs propietaris que, davant de qualsevol renou sospitós, com per exemple el de la rentadora que com més vella es fa més remuga, cridaran la policia i al punt m’ompliran el pis d’antidisturbis.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.