A Can Gazà la nit de Nadal és una dansa de fantasmes.
O la foto moguda d’una alba encesa.
Cap dels que hi resideixen no hi és per gust i ha de conviure amb altres ferits encetats que no ha triat.
Per ells, cada nit és el dia del judici i les sevícies de distint grau que han comès mai o les abandonen, raó per la qual sentir el Cant de la Sibil•la no el provoca cap emoció, precisament.
Pararan taula excepcionalment i soparan delicadeses però no diran gaire més paraules que les que deixen anar hom diria que sense voler a totes les menjades.
Donar-los els molts d’anys és molt més que un sarcasme, però t’admeten la deferència esbossant una ganyota que vol ser un somriure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!