A Can Gazà, aquests dies, estam rebent la solidaritat dels amics i compromissaris que malden per mantenir en bon estat el nostre rebost i apaivagar les necessitats i les estretors que ens acuiten. Per Nadal és el moment de l’any en què més augmenten els ajuts i l’hora, es clar, d’agrair-ho felicitant les festes i
Can Gazà ja ha muntat el betlem al seu Taller Marginàlia, una composició que, com tots els seus, vol ser un clam fronterer amb el crit. Nadal no és, només, un aparador de comerç, també és desvetllament de consciències. Jaume Santandreu, síndic general de Can Gazà, explica què vol expressar el betlem d’enguany i ho
A les vuit i quart del matí aparcava el cotxe per anar a fer unes gestions bancàries i de l’altra banda de carrer un senyor alt, forçut, em saluda castellanament amb una efusivitat encomanadora. No creia que em saludàs perquè no he reconegut la seva fesomia i m’he fet l’orni. Emperò ell, travessant a grans
L’alba roja i sense filtres, ambaixadora de revoltes que mai no reïxen a desgrat de pàries i sense veu, saluden la casa del pobre i son patriarca que recupera el tremp després d’una fiblada a la seva salut. L’encarnadura del desvetllament pren la seva mirada que rememora temps vells, quan la lluita era nova i
El patriarca de Can Gazà, Jaume Santandreu, ha tornat a casa després d’estar ingressat a Valls durant unes setmanes per una cel·lulitis severa a la cama dreta. En frisava molt, de tornar, d’estar amb els seus, entre les dèries que no el deixen mai i que, estranyament, ocupen un lloc ben precís entre les estances
Al “Taller Marginàlia”, la nau de Can Gazà on hi troben una segona oportunitat de ser útils mobles, roba, llibres, tota mena d’objectes decoratius i fins i tot les utopies, tal com diu el seu lema, hi has d’anar amb molt de temps per poder trescar a plaer. Si ho has així, segur que trobes
Es casà amb una nigeriana alta i bella per amor, diu amb severitat, volent tancar qualsevol porta al dubte, i l’únic que aconsegueix és l’efecte contrari. Visqueren junts uns anys, no sap precisar-los, ella sense saber cap paraula d’espanyol –parla el ioruba i l’anglès nigerià- i ell desconeixent l’anglès, que és de Morón de Almazán,
El «Taller Marginàlia», el projecte més ambiciós de Can Gazà, ICES, és un desafiament gran que compartim amb els nostres amics des de fa tres anys. Aquest programa ocupa els residents gazanencs que es troben en millors condicions de salut i pretén contribuir a la seva recuperació personal. En aquest taller, els mobles, la roba,
Les vases en el taller de cals pobres esperen una imatge continguda, perimetrada, domesticada, que doni sentit o caràcter a una paret que separa, que també conté. Sembla que no tinguin pressa, que s’han pres tot el temps del món, ben certes que tard o d’hora fitaran un instant. I mentre esperen, als marcs no
El dissabte s’aixeca lluminós per rescabalar els dies precedents d’angoixa i aigua inundadora. En el taller de cals pobres el tapisser escolta una selecció d’àries i altres passatges operístics de Luciano Pavarotti. I tanmateix no canta sols per ell: la seva veu es desplega enèrgica sobre els mobles i els llibres que esperen esguards i
La pobresa, segons l’ONU, és «una condició humana que es caracteritza per la privació contínua o crònica dels recursos, la capacitat, les opcions, la seguretat i el poder necessaris per gaudir d’un nivell de vida adequat i d’altres drets civils, culturals, econòmics, polítics i socials». Per això, en el redactat de «Els principis rectors sobre
S’ha mort Pedro Núñez Porro a 53 anys, jove tanmateix. Havia nascut a Barcelona i als trenta anys s’instal·là a Palma per eixamplar horitzons, segons deia. Pedro, per a molts era “Pedrito”, no tenia ofici perquè no anava gens sobrat de formació encara que durant un temps es dedicà a fer de manobre de picapedrer.
Encara queden restes de redemptorisme en l’atenció als col·lectius de persones més marginades, dèiem havent dinat a Can Gazà el grup de responsables. Els redemptors –o salvadors segons sigui el grau d’acidesa- que queden, tenyeixen de superioritat i supremacia moral el llenguatge amb què tracten l’exclusió social extrema. No surten de parlar d’obscurantisme, de ravals
La darrera gallina a fer polls els passeja ufanosa fora del galliner quan trenca l’alba a Can Gazà. Coixeja de la cama esquerra i fa l’efecte que els polls també volen imitar la coixesa, com si formàs part dels rudiments de la vida que van adquirint. La llocada ha quedat molt migrada per desfici de
Orson, l’anyell, té vuit dies i sa mare va morir a les 48 hores de néixer. Les ovelles, contràriament a les cabres, no volen alletar els nadissos que no són seus, raó per la qual n’Orson ha de pujar a costa dels biberons que li prepara el cuiner segon de Can Gazà. Ell va ser