marginàlies

El jardiner de Can Gazà té el cor en un fil i l’hauran d’obrir per reposar-li els stents. En el seu cas no el poden intervenir per angioplàstia. La medicina cardíaca ha avançat molt els darrers anys i tot fa preveure que anirà bé, però el neguit pesa. No té ningú, el jardiner gazanenc, cap persona propera amb qui compartir el mal tràngol i això afegeix més gravetat al seu mal.

Aquesta setmana probablement tornarem a omplir els rebosts. S’acosta Nadal i l’esperit solidari pren molta fua. I s’agraeix, clar, com s’agraeix l’atenció que despertam a molta de gent que, de cap a cap d’any i de manera regular, ens aporten el que necessitam. Sense aquestes aportacions no podríem quadrar els comptes; no podríem mantenir ni els programes que duim a terme ni els seus objectius. És per això que deim que Can Gazà és de molts de centenars de persones compromeses amb la causa, que no és altra que la dignificació de la marginació mallorquina més extrema.

Per aquests compromissaris amb la finalitat gazanenca i per obrir Can Gazà a moltes més persones, iniciàrem el mes d’octubre els Vermuts del Primer Dissabte al Taller Marginàlia. La quarta edició ja s’ha posat en marxa. El celebrarem el proper dia 4 de gener i l’hem titulat “Epifania dels infants dels femers”. A punt de rebre els Reis Mags ens cal convertir-nos ni que sigui un instant en infants explotats, menyspreats, abusats o vexats. Ho farem sentint, recitant i comentant la cantata “Rua Fosca”, amb lletra de Jaume Santandreu i música de Miquel Brunet.