El meu preceptor i conseller, el nin savi de quatre anys i mesos, mentre muntam amb peces de Lego un poble petit on hi pugui nevar per poder-hi fer els ninots de neu més polits del món, m’assabenta que ha vist malament una de les seves repadrines i que no li estranyaria gens que es
Avui ha nevat en el poble de les meravelles i amb el meu mestre, quatre anys i quatre mesos, hem vist caure les flòbies a la clastra de la casa dels prodigis. Era la primera vegada que veia nevar, el meu mestre, i frisava de tocar les volves. Exultava de veure la cortina de neu,
El nin savi ha anat a fer un taller de plastilina amb uns amics i n’ha tornat ufanós amb la feina feta. Observant amb atenció les figures que ha modelat, hom torna a plànyer que la nostra memòria no recordi gens el procés d’adquisició de coneixements; de quina manera anàrem construint les nostres habilitats, quina
El menut savi està molt emocionat, així ho ha expressat, perquè demà arriben els Reis d’Orient i té una bona llista de demandes per a ells. Sap bé que no li duran tot el que desitja perquè els Reis no volen que cap nin es quedi sense jugueta i reparteixen segons les necessitats. Ja fa
En Jaume celebra el primer Nadal a la casa dels prodigis i ja té figura en el betlem que la presideix, curosament elaborat i muntat per n’Esteve, a qui li sobra enginy i sensibilitat per personalitzar el naixement i a través d’ell engrescar la jovenalla. Enguany, a més de la figura d’en Jaume en cotxet
Observant el minyó hom creu veure com es congria un pensament proverbial que calla però que s’expandeix fins a omplir la cambra on sestegen els oratges. Sorprèn la mà minyona quieta i que tant aquieta. La mà que és capaç d’ordenar el món sense necessitat de moure cap dit ni d’escriure cap ordre. La mà
No hi ha res més ple que admirar com una criatura d’un mes i pocs dies s’adorm després de mamar fins a quedar satisfet. No perdre’t cap detall de la caiguda de les parpelles i de la clausura lenta dels ulls amb una calma categòrica, encomanadora, fiblant. Embadalir-te amb els moviments de la boca com
El meu preceptor tenia anit el seu primer concert amb els seus companys més tendres de la seva escola de música i durant la tarda no s’ha mostrat gens inquiet ni neguitós. Els seus quatre anys i vint-i-set dies de plena saviesa acaren les dificultats amb aplom. Des que assagen les cançons que interpretaran no
Anant cap a les terres mallorquines de call vermell un dimecres de tardor a punt d’entrar en el capvespre, el cel pàl·lid semblava una mar tan aquietada com nostrada i els nombrosos núvols rogencs, illes de tota mida amb un cor immens just en el centre que bategava de forma ben perceptible, com si les
El meu guru o preceptor -quatre anys i un mes, dia per dia- anant al parc ciutadà que més li agrada em conta el somni que ha tengut anit. Val a dir que el mestre acaba de tenir un germà i això ha comportat canvis importants en la seva rutina i, per això, va atabalat,
Poca gent de la colla que ens suportam les malhumorades i celebram el que no està escrit està per orgues però un nou membre, de bon matí és a punt de tocar mare i tot són preparatius per a una explosió d’emocions. Tocar mare vol dir parir, tastar l’aire per primer cop, sentir net l’estrèpit
La criatura més sàvia d’aquest món, quatre anys i un mes, ahir decidí que era ben hora de colcar en bicicleta de dues rodes, i dit i fet: li bastaren dues instruccions de son pare i un poc de seny del que li sobra per llançar-se a l’aventura. I des que sap anar-hi, tot són
La mà que pinta el món et fita als ulls cercant-hi arrels de lledoner i dibuixa una estrella de mar amb la boca ben oberta. I su-allà un tauró que no té gana, que sols té juguera i empaita un pop que no va de verbes. I traça camins de colors vius que es perden
La persona més sàvia del món, la que millor roba cors i bellesa, i que fa fugir l’estultícia i la lletjor, avui fa quatre anys. A ell li importa poc, que sigui el seu quart aniversari, perquè el temps ni el frega i està massa ocupant bevent paraules i enfilant històries, construint la pau que
Tenc un veí que, com diria ma mare, “és escopit” -per significar que són idèntics- a Wojciech Witold Jaruzelski (1924-2014), el president que clogué el règim comunista polonès i cedí el relleu a Lech Wałęsa el 1990. EL sindicat que presidia Wałęsa, Solidarność, per cert, adoptà “L’estaca”, de Lluís Llach, com a himne. No sé