L’olor de la figuera arriba net i calm fins a l’ombra del lledoner on el meu preceptor maleeix el dolor intractable de les seves dents en rebentar les genives. No entén el sofriment, el preceptor. No li troba les anses per dur-se’l a sa boca i tastar la seva agrura. Ni li troba la veu
Avui he començat la meva particular escola d’estiu amb els meus preceptors, un que d’aquí a tres mesos mal comptats farà cinc anys i l’altre que prest farà nou mesos. No hi ha programa, és clar, tot és obert a tots els vents dels esperits més inquiets, encara que ens proposam aprofundir en la pau
Avui el meu preceptor ha considerat que a les 6 de l’horabaixa em convenia una bona sessió de parc. No t’has de deixar vèncer per la calor, semblava dir-me amb l’esguard mentre em demanava que me’l pugés a collibè; o que començava a ser hora que el sol em vitaminàs la pell, tan blanc de
La maldat ha pres el lloc al dret, diu el convocador amb les mans suades i la mirada retuda just entrar a la sala on hi són tots. Els oprimits ploren i no hi ha qui els consoli; i ningú no els pot consolar, perquè la força és dels opressors, declama mirant els ulls de
Heretarà la terra perquè la vol fecunda. En coneix els fruits des que tastà l’aire, el calostre de la civada. Heretarà la parla del solc, l’argot del rec, el renec de la sequera. En coneix el plany i tots els excessos, de la terra, els capricis del call vermell. Heretarà el puny de la rosa,
Queia un aiguat sever, al primer matí, i escoltava amb tanta atenció com emoció el darrer treball de Roger Mas, Parnàs, un productivíssim i magnífic viatge al jardí dels poetes. De la mà en veu del solsonenc assistia admirat al part del fill del sol entre meandres de claror mentre contemplava el raig del temps
El meu preceptor assisteix curull d’emotivitat i seny a la mort d’una de les dues repadrines que ha pogut conèixer i que li han aviciat els quatre anys i set mesos esplendorosos que té. És la primera mort que viu de prop i en vol saber tots els detalls, del traspàs i del cerimonial que
Hi ha molt poques coses que superin el goig indescriptible que una criatura de cinc mesos i setze dies s’adormi a la teva espatlla mentre li cantusseges fluixet i a cau d’orella cançons revoltoses d’un temps que sembla retornar. I més, si véns d’acomiadar-te d’una persona que estimes tant o més ara que ja no
El meu preceptor hagué d’acudir ahir d’urgència al metge perquè li feien mal els ossos del cap, així ho digué als pares, que s’esveraren, naturalment, perquè no és gens espantós. Està molt constipat, el prefecte, i no hi ha manera que esvaeixi el moc, substància poc agradosa i prou metzinosa si no troba la sortida
Ja fa 210, de l’aixecament de la ciutat de Madrid contra els francesos; o més precisament contra Napoleó i les seves dèries expansives. I contra el general Murat. I contra els mamelucs, els antics esclaus convertits a l’islam que servien califes i soldans durant l’edat mitjana i que acabaren ajudant Napoleó Bonaparte. Servint-lo, portaven turbant
El meu preceptor, en Pau, el nét, quatre anys i mig de plena saviesa, té molts dubtes sobre la veracitat de la història que conten del ratolí que porta regals en caure les dents de llet. Considera que la densitat d’un ratolí no permet que porti sota el braç cap conte ni fins i tot
El petit príncep saintexuperyà fa setanta-cinc anys, avui, i val a dir que com més anys fa, més jove torna. Setanta-cinc anys de crear lligams, com diu ell la domesticació; d’obrir capses que contenen anyells prodigiosos, d’elefants que dormen dins boes i de flors que enyoren jardins. A mi, des de la primera lectura que
A ca n’Estranya el plugim de la primera hora del capvespre escampa una peça de piano desconeguda que serveix de vou-verivou al menut atacat per la bronquitis. Sobre ses galtes sedafiants hi descansa tota la llum del dissabte amb l’oratge inquiet, que desconcerta els animals de la granja i les tortugues acabades d’hibernar. La pluja
Tot l’univers conegut i per descobrir es concentra en els ulls de mar de la criatura que acaba de fer quatre mesos, dues balconades de llum que s’obren a la creació de mons que dibuixen el perfil de l’eternitat i responen a tots els misteris. Es vol adormir en braços del padrí i sembla que
El meu preceptor i conseller, el nin savi de quatre anys i mesos, mentre muntam amb peces de Lego un poble petit on hi pugui nevar per poder-hi fer els ninots de neu més polits del món, m’assabenta que ha vist malament una de les seves repadrines i que no li estranyaria gens que es