marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

DIAVERS

COM ENTREN ELS SOMNIS

20 de desembre de 2021

La catifa de núvols mai no serà el matalàs dels somnis ni la caixa forta de la misericòrdia. Els somnis mai no seran res més del que són: un desig ocult que s’amaga de la llum, que es preserva de la materialitat que esclavitza. Entren en els cossos com la paraula, desafiant la cruesa de

Llegir més

VOLUNTATS

19 de desembre de 2021

Ocupar la línia que marca el foc quan en converteix en fum o formar part de la memòria de l’aigua. Saber desballestar l’anhedonia i, ensems, ser el desbrossador diligent de l’apatia de qui pot enjogassar la rutina de l’avorriment. Sentir l’olor ardentment neta del cos en desig, de la carn que es vol exposar a

Llegir més

EL DICTAT DEL FÀSTIC

10 de desembre de 2021

retorna el vent i l’angoixa la vida paràsita la desfeta del bé comú la dona ultratjada per l’home la sang dels abandonats l’oda del marrà al llop la mort de l’estel la vida exultant del diner el dolor de l’alè escanyat envesteix l’ofec del vent la tortura del destí l’anyell que reclama silenci

Llegir més

LA NIT SOBRE ELS LLIBRES

26 de novembre de 2021

la nit sobre els llibres les lletres retudes la veu escanyada el crit que s’ofega l’assalt de les llàgrimes la sang dels impurs la claror vençuda el goig torturat l’exili dels llavis vinagre a les nafres tatxes en carn viva el triomf del buit

Llegir més

OBRIR CAMÍ, OBRIR LA MAR

19 de novembre de 2021

Per ventura tot depengui d’enraonar tal com ho dicta el seny de la insensatesa i de navegar a lloure pels intersticis de l’ànima convertida en paret seca. I de descobrir codines entre l’estesa de boques convertides en ferralla que desatenen les paraules més desitjoses i acerades com el viu de la tendresa. És hora d’acarar-nos

Llegir més

UN DINER PERQUÈ CANTI

13 de novembre de 2021

Canta, canta, que ja arriba, que ja ve, ja és aquí la lava. Guaita, mira com rota el pic descrestat, com bajoca, com s’esbutza l’ou de foc, com gita el magma que ens envien els déus gelosos. Rodola la terra rogent que s’ha de transformar en la nostra amorosa llar, en la cambra dels plaers,

Llegir més

CORDA DE POLS

30 d'octubre de 2021

La pols fa fils i els fils trenen la corda que, esguardant el punt de llum, defuig el pes o la càrrega. La troca que reté la mirada de qui cerca malfactors entre la gent. La que permet l’escriptura de qui se sent la boca com una ferida que supura sempre i mai no cicatritza.

Llegir més

QUE CALLI TOT

22 d'octubre de 2021

Que calli tot i que només se senti el silenci, el murmuri de la pluja, el pit que alena i anhela, la compostura de Bach, l’estirament del magraner, el badall de la gana, l’ensumada de la luxúria. Que res no destorbi el desordre del plaer, l’estesa de l’esquena que reclama jocs, el tremolor del ventre

Llegir més

PER A QUÈ DONAR-HO TOT

19 d'octubre de 2021

ho donaria tot per sentir sense cap interrupció el discurs hipnòtic i permanent de l’aigua en salt o allò que diu la terra en obrir-se en solc per posar els ulls ran de la mar emmirallada com si fossin l’arrel d’un dir sostingut i engalipador, mescla de cant pueril i xiuxiueig que es vol enfilar

Llegir més

QUIET COM UNA POMA

13 d'octubre de 2021

No frisis mai ni et precipitis a l’hora de fer res perquè les idees i les descobertes no són rius, que porten aigua sempre, li recordava el padrí amb el cap gairebé en els genolls, fumant el tabac que ell mateix sembrava i cuidava, assegut en el pedrís que esguardava la vila i abans que

Llegir més

ELS QUE FUGEN

1 d'octubre de 2021

Fugen sota la pluja defugint les bardisses i fent callar la fam embolicada dels infants buscant un nord seduït pels penya-segats. Plora el fang que els enclota els peus i l’ànima, pensa la intempèrie que ha perdut el silenci i el pes greu de la pèrdua. L’aire fosc obre encletxes a la nit perquè la

Llegir més

COP D’ULL

22 de setembre de 2021

Ulls de sorra que irriten la mirada Dits escaldats àvids de conèixer el consol de la llàgrima Saliva estèril que posa en risc l’aventura del desig La pols que governa i emmiralla L’ardor de la set estanyada a les galtes Llavis clivellats que volen ser roca Llengües incapaces de dir cap mot en disputa de

Llegir més

PELL MORTA EN CARN VIVA

16 de setembre de 2021

Miralls abandonats que desfiguren la llum i les ànsies d’alar el cant dels nòmades. Llunes de butxaca, espills engrevits, Emmirallaments en marge sotjant l’eco subtil d’un alè incontinent que enlloc no troba ni abaixador ni pista d’envol. Pols mandrosa i ploramiques en ulls intrèpids malgrat totes les derrotes, racons desarmats en revolta, el metall contra

Llegir més

A L’EMPAIT DE L’ESQUENA D’ONA

4 de setembre de 2021

És anant pel camí sedegós dels melonars que voldria poder tenir una bicicleta a mà i partir escapat cap a qualsevol platja i acabar, màquina i ell, dins l’aigua com un temps hi acabaven les vaques i altres bèsties de bast o de córrer per goig de les voladores. Córrer i córrer, suant fel, sentint

Llegir més

LA PLUJA I LA BOCA

30 d'agost de 2021

Avui fa 143 anys que va néixer a Olot Guerau de Liost, o Jaume Bofill i Matas, i 111 que ho feia a Lleida Màrius Torres, dos poetes que no ens convé gens desatendre. I per celebrar-ho, la pluja assistencial cerca la boca, una ferida oberta infectada que no acaba de cloure’s

Llegir més