No conec personalment el periodista Oriol Malló. Podria remetre’m a detalls no gaire edificants que em donen persones de la meva confiança que sí que el coneixen però prefereixo no embolicar la troca més del que ja ho està. Sí que puc parlar, en canvi, d’algunes de les coses que ha escrit. Per exemple el llibre
“La UE rebaixa encara més la proposta espanyola de reconeixement del català” (titular de portada de l’Avui) “La Unión Europea consagra el uso del catalán en las instituciones” (titular de portada d’El País) “Aprobado el uso del catalán en la UE” (titular de portada de les pàgines de “Cataluña” d’El País) “El català es podrà
“Picasso creava amb el pinzell; jo amb la gola”. Paraules del “cantaor” Modesto -ai, perdó- Diego el Cigala reproduïdes en forma de titular a la pàgina 90 d’El Periódico d’avui.
Ja ho vaig anunciar temps enrere però no he volgut donar l’assumpte per tancat fins ara que ja és definitiu: El Periódico, aquest graaan diari català, prodigi d’equanimitat i referència inequívoca a l’hora de definir què és una informació de qualitat i sense intoxicacions, ha tancat la seva sèrie dominical de devedés “Dies de transició”, que reproduïen els
Continuo prestant atenció als articles de Salvador Sostres. Sovint en tinc prou amb una lectura en diagonal; altres vegades, però, el vailet m’atrapa i el llegeixo íntegrament. No me n’amago pas. De fet, temps enrere ja vaig dir-hi la meva en aquest Bloc. És destraler però de tant en tant l’encerta i, doncs, és ben just que al costat de les
“Defensa condiciona la cesión del castillo de Montjuïc a que ondee la bandera española”. Titular d’obertura de les pàgines de “Cataluña” d’”El País, diario independiente de la mañana”, d’avui.
* (A tall d’homenatge a la bona gent de rodamots que fa possible el miracle que la nostra bústia electrònica rebi cada dia, perfectament embolicat, un regal preciós: una paraula o una expressió de la nostra llengua. I molt especialment per regals tan deliciosos com el que ens varen fer dijous passat: la paraula "plover"). (n’hi ha
M’arriba “33 rpm”, una nova revista en català que com a subtítol exhibeix una frase d’allò més prometedora: “Fem cultura pop”. Curiosament, la coberta diu que és el número zero -abril 2005, 3,90 europàfies- tot i que em consta que aquest exemplar inaugural s’ha distribuït, com a mínim, a les llibreries d’unes quantes grans superfícies.
Doncs resulta que El Periódico, aquest graaan diari català exemple d’imparcialitat (sí, sí, el mateix d’aquella memorable portada: "Ferrusola dimiteix") obsequia des de fa uns quants diumenges als seus lectors amb uns DVD’s que reprodueixen els episodis de la sèrie "Dies de transició" que l’any passat es va emetre per TV3. (n’hi ha més) Bé… exactament TOTS els episodis de la sèrie no.
Carta publicada en la secció “Bústia” del diari Avui com a rèplica d’un mestre a l’article de Xavier Roig “Els Intocables”. Activeu l’opció “Vull llegir la resta de l’article” d’aquí sota i el podreu llegir. Les dues parts ja hi han dit la seva. Tants a tants, com si diguéssim… (n’hi ha més) Jo
Avui mateix, pocs dies després del meu comentari sobre el TNC i de la resposta de Jordi Coca, el diari Avui dóna dos noms com a possibles directors del Nacional a partir de la temporada 2006-2007: Borjà Sitjà i Núria Espert. Vegeu aquí la notícia més detallada.
Ha passat el 28 de desembre i, pel que m’ha semblat veure, fora de l’àmbit de la premsa esportiva es pot donar per desaparegut el costum de publicar notícies espaterrants que l’endemà quedaven desmentides. De fet, alguna cosa ens deu passar a tots plegats quan ahir, mentre mirava els titulars de la premsa a la percaça d’alguna innocentada,
Era un final llargament anunciat que avui s’ha consumat: ha aparegut El Víbora número 299-300, l’última entrega d’aquesta publicació mítica i, en el seu moment, trencadora fundada el 1979. És a dir, fa vint-i-cinc anys. (n’hi ha més) No cometré ara la frivolitat de posar-me a entonar cap elogi funerari ni de fustigar els poders públics o aquelles
Hi ha dies que m’agafa complex d’esquimal a la Patagònia i el d’avui n’és un. Resulta que el suplement “Cultura/s” de La Vanguardia (m’estalvio l’enllaç perquè el Comte fa pagar les consultes en línia) s’ha sentit obligat a informar a la ciutadania sobre quins són, a parer dels seus col·laboradors, els millors llibres i CD’s de
M’adono que en el meu comentari d’ahir vaig cometre una inexactitud. Quan em vaig referir als polítics com aquells personatges que mai admeten haver reculat quan analitzen els seus resultats electorals no vaig pensar en un altre gremi que també excel·leix en això d’estar convençut que mai no l’erra i que els equivocats són els