Lluny de la ciutat, avui. Volgudament. A la cerca de distància, vaig enfilant qüestions que em semblen importants per al mandat que comença, amb Xavier Garcia Albiol (PP) com a alcalde. A continuació, la primera part d'una relació de preguntes, urgents i segurament un pèl desordenades. Les acompanyo d'un prudent assaig de resposta, però obren, volgudament, nous interrogants.
1. Com serà l'oposició, aquests pròxims quatre anys? El pes polític dels tres partits que en formen part té el control total del botó de 'reset' (una possibilitat, la d'exercir la moció de censura, que, en principi, ens ha de tranquilitzar però no ho fa perquè difícilment trobaran la manera de fer-la ). Tanmateix, caldrà aliniar voluntats i això no és tan senzill. PSC, CiU i ICV-EUiA arriben molt tocades al ple de constitució i amb una viva desconfiança. S'han plantejat quines són les línies vermelles que el PP no podrà creuar? S'ha acordat un document de mínims, s'ha dibuixat una estratègia? Crec que no. És greu, molt greu. El PP no només ha guanyat en vots i regidors, també en la capacitat d'articular projecte de ciutat.
2. Quins seran els líders que acabaran el mandat? Un dels efectes més devastadors de la victòria del PP és la forma com ha descol·locat una generació al capdavant de la política municipal. Veurem, amb tota probabilitat, com, passat el meridià del mandat (i potser abans, passades les eleccions estatals) hi haurà canvis, ajustos i, potser, el revifament de certs moviments crítics en cadascuna de les formacions polítiques que, a Badalona, no es diuen PP. Una part de la societat civil competirà (i això serà bo) per exercir aquest lideratge.
3. Quants mandats hi haurà en aquest mandat? Vet aquí una altra pregunta de pes. El canvi de cicle que va començar amb les eleccions al Parlament i que ha validat les eleccions municipals obre un període incert i convuls (un nou cicle no substitueix un vell cicle sense, entremig, situar la preceptiva cortina de fum). Vegem alguns dels possibles elements que poden provocar noves aliniacions i que aniran modulant discurs i acció política: per una banda, els congressos de la tardor, i en especial els moviments que comportaran i la forma com això situarà noves i velles peces en els taulells dels partits locals; i les eleccions a l'estat per l'altra. Els opacs i precaris equilibris que han facilitat els acords PP-CiU (Diputació, estabilitat a Barcelona, Generalitat) també podrien fer trontollar l'alcaldia en diversos moments. Com seran aquests 'nous mandats' dins el mandat?
4. Hi haurà candidatures de suma en les pròximes municipals per fer front al PP? Arribarem al 2015 amb un PP fort, que haurà aprofitat bé (al capdavall, això forma part del seu full de ruta) la complicitat d'una Espanya amb ganes de 'restauració' i que voldrà (necessitarà) demostrar amb Badalona com és una Catalunya compromesa amb el projecte de 'la roja'. És probable (per sort, no segur) que el PP vegi créixer les seves expectatives electorals aquest mandat. L'indiscutible majoria dels vots de PSC, CiU, ICV-EUiA, més els d'ERC, dins la candidatura de Fem-ho plegats, té un potencial polític enorme: provocarà moviments i aproximacions?. De fet, ja han començat, per bé que subtilment i, naturalment, encara amarats de dol. D'aquestes aproximacions, en sortirà el reforç d'un eix nacional? O un de social? Segurament és aviat per fer aquestes prediccions, però sembla raonable pensar que caldrà variar profundament les estratègies electorals per fer front al PP, que, ja s'ha vist, s'ha vist clarament beneficiat de la fragmentació i la inèrcia de les velles polítiques massa basades en l'hàbit de la desqüalificació i el 'i jo més'.
5. Col·laboració distant, boicot? governs a l'ombra? Com actuarà la societat civil davant la nova realitat? Veurem un increment dels intents de 'control' polític per part dels partits a les associacions? Algunes entitats optaran, legítimament, per la col·laboració distant i crítica (aprofitar subvencions, intentar incidir en les polítiques), però d'altres apostaran pel boicot explícit. Quin paper jugarà aquí la regidoria del districte 1 en mans de CiU. Sense visibles (i en tot cas perilloses) complicitats polítiques, podrà exercir un govern a l'ombra? O aquest s'intentarà vehicular a través de complicitats més còmodes a la Diputació o al mateix govern de la Generalitat. Veurem un consell comarcal més influent?
En propers dies, m'agradaria anar tractant aquestes altres preguntes, al meu blog: Quina importància tenen, realment, les 'dues Badalones' en la política local? Com serà el govern del PP? Quins seran els principals temes de la política municipal? Quina serà la feina de les formacions extraplenàries?
Els que ens mirem l'exercici de la democràcia amb lupa afirmem (i potser amb una part de raó) que a Badalona comença un canvi de cicle polític al qual hi acostumem a acompanyar tot un reguitzell d'adjectius i, sovint, improperis.
Tanmateix, per a la majoria de ciutadans, això ha estat un canvi, notable, sí, però un canvi i prou.
En aquest sentit, s'esperarà dels polítics el que hom espera d'ells d'habitud: propostes, propostes i més propostes.
Tinc la impressió que la majoria de la ciutadania espera fronts comuns, columnes Durruti ni accions de resistència i contrareforma. El que s'espera, i més en un marc de profunda (i llarguíssima encara) crisi, són propostes, i propostes no tant de cohesió i convivència (que no dic que no siguin necessàries) sinó d'economia real i assistència social.
Desitjaria que l'oposició treballés en aquesta línia i faci rendir comptes al govern de l'Ajuntament en aquest pla. Perquè, crec, serà en aquest pla on es decidiran, novament, els vots de 2015.
"Tinc la impressió que la majoria de la ciutadania espera fronts comuns,
columnes Durruti ni accions de resistència i contrareforma."
hi hauria de dir
"Tinc la impressió que la majoria de la ciutadania NO espera fronts comuns,
columnes Durruti ni accions de resistència i contrareforma. "