 Continuem l'anàlisi del 28N (amb la vista posada al 29M). Després de la immigració, toca el debat identitari. En clau metropolitana. Som-hi?
Amb el debilitament galopant del PSC (autèntic partit frontissa, avui abocat a un ser o no ser dolorsíssim per cru i inesperat) la falla nacional es fa més abrupta, després del 28n. Guanyen pes dos partits (PP i C’s) que recullen amb naturalitat (però amb moltes trampes!) la incomoditat que sent una part de la població amb el reforç del procés de construcció nacional. A l’altra banda, veiem un bloc majoritari, difusament sobiranista i encara més difusament independentista que assegura, això sí, una centralitat forta (malgrat tot) d’un projecte inclusiu de país. En aquest espai domina CiU (avui) però s’hi inclou també ERC, SI i parcialment ICV. I el PSC? Hi era, hi ha estat. Però... --‘ser o no ser?, es debaten al carrer Nicaragua--; hi serà? Ai...
Avui es desafien obertament alguns dels consensos de la transició (immersió lingüística, discriminació positiva, etc). Fa un temps això semblava impossible. Ja no. En aquest context --el debat identitari es presenta més polaritzat-- és més important que mai cercar de nou aquests espais de trobada; ampliar-los, vaja; renovar el consens dels anys setanta En clau de ciutat, en clau metropolitana, és imprescindible incorporar el PSC en aquest procés. Construir la nació? Li podem dir així. També li podem dir construir la ciutat, la plaça pública.
Quan la incomoditat amb aquest procés de construcció guanya pes, també han de guanyar pes les raons i els arguments que assegurin allò que de veritat ens empeny el compromís amb la igualtat d’oportunitats, la cohesió social, la riquesa cultural.
+ foto: extreta de la meva pàgina de flickr. |
 
Oriol Lladó Esteller (Badalona, 1971). Periodista especialitzat en noves tecnologies, cultura i medi. Aquest blog és un blog d'actualitat, o d'actualitats (potser millor). Recull apunts sobre la meva ciutat i recupera articles publicats en altres mitjans (Sostenible, Revista Òmnium, Media.cat, Blog d'Escacc, etc). Ah, fa uns mesos, i en el marc de les eleccions municipals, vaig formar part d' Accent, Independents per Badalona, un projecte polític que no sé si va arribar massa tard, o massa d'hora. Trobareu també alguns apunts sobre el 'tema'.
Per cert, la meva pàgina professional la trobareu a oriolllado.cat. A Time Out, actualitzo Retalls d'Asfalt, un blog bàsicament fotogràfic.
 
 Contacteu: info@oriolllado.cat
 
Visites al bloc
Visites a la portada
Visites a les entrades
Categories... i tan complicat! Preguntes, pensades i marrades sobre la meva ciutat. Entre la intimitat i l'anècdota. Internet, aplicacions socials, noves tecnologies i altres parents. ... abans conegut com el planeta blau. ... o coses de lletra i literatura. ... o no serem. o reflexions en 35 mm. Hemeroteca digital de les meves col·laboracions al gratuït badaloní. Això mateix, música, música i música. Algunes de les fotos del meu flickr: http://www.flickr.com/oriol_llado
 
Els meus enllaços
0. BLOCS ANTERIORS
-
Bloc del viatge entre Chicago i Ushuaia realitzat entre el juliol i el novembre de l'any 2005 amb la periodista Laura Garcia.
-
316 apunts escrits majoritàriament entre el gener de 2007 i el juliol de 2008.
1. ORIOL LLADó 2.0
-
Una eina imprescindible. El que em sembla interessant, classificat en etiquetes i llest per compartir.
-
Et sembla interessant una notícia? Dóna-li un digg.
-
Què estàs fent ara? Amb qui? On? Ara mateix!
-
Des del juliol de 2006, més de 1.100 fotos penjades, més de 50.000 fotos vistes...
-
Fotos i vídeos personals (amb contrassenya)
-
El que escolto, quan ho escolto... a temps real.
-
La pàgina per descobrir músiques... tan lletja i malgirbada com útil.
-
El que llegeixo, amb petites reviews.
-
Si vols pots trucar-me aquí: morera-u
-
Les reaccions al meu blog...
-
Apunts de bloc en 140 caràcters. Descobreix el nou fenòmen de la xarxa...
-
Des del 2006, més de setanta vídeos penjats, amb un rècord de 15.000 visites en un vídeo de l'Al Green...
2. ALTAMENT RECOMANAT
-
Tota la informació del Blues i Ritmes de Badalona, i alguna propina.
-
La revista de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, dirigida per Ramon Folch i amb Jordi Flamarich de cap de redacció. Tota l'actualitat ambiental, tota la interpretació...
-
Campanya ciutadana a Badalona, la vila on el mestre va viure mentre feia el seu diccionari.
3. BLOCS AMICS
-
Tot sobre el rock del país... abans que 'passi'...
-
Cròniques de Badalona des de la distància. Amb coneixement de causa.
-
El millor bloc 'ambiental'?
-
Tot sobre Badalona.
-
Un bloc que comença amb l'any 9. Les reflexions de Roser Sebastià, entre el regust urbà i el regust ebrenc.
-
Comentaris i crítiques de cine i teatre amb rigor i lucidesa... i independència de criteri.
-
Les reflexions de la Dolors Sabater. O com parlar de la 'multiculturalitat' sense caure en els tòpics.
-
Punt d’intercanvi i de trobada d’idees, pensaments, identitats i mirades... una presentació molt original i reeixida.
-
No hi fa ressenyes ni crítiques, només breus comentaris de films interessats per a l'afeccionat (i també per al no afeccionat).
-
Has de conèixer aquest bloc.
-
Imprescindible. El bloc més addictiu.
-
El gran bloc badaloní per descobrir...
-
En anglès. Reflexions sobre 2.0 i societat del coneixement.
-
Reflexions atinades i suggerents sobre la manera com aprenem (i compartim).
-
El projecte d'en Marc és ambiciós i apassionant. Segur que surt bé.
-
La periodista Sílvia Cobo analitza l'actualitat dels mitjans a Barcelona... i arreu!
-
Alguns moments bons... amb banda sonora de luxe.
-
La mirada 'gens corrent' d'una periodista científica de referència.
-
Tecnologia, innovació, cultura, política i família 2.0. Criteri i informació, a càrrec d'un dels 'clàssics' d'internet al nostre país.
-
Poesia, jazz i un civisme iconoclasta, del tot addictiu.
-
Un clàssic de Can Vilaweb. Interessant, sempre.
-
Un bloc de notes amb idees, pensaments, versos i música...
-
Imprescindible... còmic, pop, tecnologia en clau quotidiana. L'ironia 'cool'.
-
Un dietari molt personal... 'perquè ja tenim una edat'.
-
Referència clau en l'anàlisi de la política del país.
-
Petits apunts, grans poemes.
-
Un dels secrets més ben guardats de la xarxa.
-
El millor bloc. I ja està.
-
Coses de disseny, tecnologia, teatre... auster, sensible... molt recomanable.
-
Saps que és el videoblogging?
4. BLOCS INTERESSANTS
 
      
|
Definitivament, el PSC jugava a intentar-ho (tot i que jo crec que, més aviat, se'n desinhibia).
D'acord amb l'esperit integrador de CiU, potser la d'ICV (que no crec que mai ha parlat d'identitat fora de la càmera i perquè tocava) i d'una part d'ERC (potser la banda de Carod, crec que no tant la més bel·ligerant de Puigcercós i de la majoria de les bases). Definitivament no, en la meva opinió, la de SI. I, en absolut, però de signe contrari, PPC i C's.
No entenc com afirmes que el debat ha estat integrador i alhora més polaritzat -- essent aquesta darrera la visió del panorama que comparteixo -- quan a mi em semblen posicions si no oposades, sí difícils de compaginar.
Les identitats col·lectives -- com la religió, que forma part d'aquesta definició -- o es fomenten activament o surten de l'agenda, es renuncia a la seva construcció i es deixa que la identitat s'atomitzi i n'hi hagi tantes com persones.
Ens ho estem trobant amb la (necessària, crec) crítica al favoritisme que l'Església Catòlica té a Espanya. Peró, en el camí cap al laïcisme, la tendència està essent contra l'Església Catòlica, en concret, i les religions, en particular.
Però fujo d'estudi: crec que mentre les identitats col·lectives siguin a l'agenda, se n'afavorirà un model vers l'altre, l'estàs amb mi o contra mi. Crec que la identitat col·lectiva inclusiva és com allò del Principi de Heisemberg: si és identitat col·lectiva, no és inclusiva; i si és inclusiva, no és identitat col·lectiva.
I on diu identitat col·lectiva diem-ne nacionalisme. Del color que sigui.
Però ni tan sols aquest espai de consens que reclamo està acabat. La fórmula que ens servia a principis dels anys vuitanta s'ha d'actualitzar avui. És important que el PSC no defugi el debat que ens reclama avui, i més des d'aquest territori metropolità, amb tan poc pes, fins ara!, en la narració de país.
Aquest debat té a veure amb la cohesió social i amb la qualitat de vida de les persones (atenció, gent d'ICV) i supera, per tant, els símbols i el país estàtic per idealitzat (atenció, gent de CiU, ERC i SI). Ah! Jo no volia dir que el debat ha estat integrador (no ho ha estat prou), he dit (o volia dir, almenys) que el debat haurà de ser integrador.
En tot cas, sempre un plaer conversar amb vostè sr. Ictlogist. Continuem en unes hores davant d'un bon sopar.
Jo crec que la identitat i la cultura, com la llengua, tenen una dimensió sincrònica i una de diacrònica, i això ha estat sempre així -- tot i que segurament la "liquidesa" del Bauman afegeix velocitat a la dimensió diacrònica.
Estic d'acord amb la necessitat del debat, i com aquest semblava anar per uns camins que ara semblen més difícils de transitar. En aquest debat, però, ens caldrà (crec!) fer algunes concessions i saber què volem adreçar primer.
La identitat és com un llençol massa curt que o ens tapa els peus o ens tapa el cap. Si l'aferrem al passat (al país i símbols estàtics que tu apuntaves), és probable que el futur agafi fred. Si volem aixoplugar l'esdevenidor i aquells que en formaran part, és possible que ho haguem de fer a costa de destapar els peus i el lloc on els teníem arrelats amb força.
El que passa, sovint, és que tothom estira per una banda diferent i el llençol, com les identitats i la convivència, acaba estripat.
I sí, aquí estem.
PS. Aquesta metàfora la trobo molt suggerent, la veritat.